Estan tocats per l’eterna joventut. Com els protagonistes d’El dia de la Marmota viuen atrapats en el temps malgrat que, si fem cas de la seva data de naixement, el patriarca d’aquesta singular família s’hauria jubilat el mes de maig després de complir seixanta-cinc anys. El groc, símbol de malastruc, no ha impedit que cada any acumulessin nous adeptes i guardons des de la seva estrena el 17 de desembre de 1989. I això que The Simpsons, els nostres protagonistes, varen començar amb el pas canviat: el capítol pilot es va refer de dalt a baix i es va ajornar sis mesos per què, en paraules del productor James Brooks, era «una merda».
Homer, Marge, Bart, Lisa i Maggie acaben d’estrenar temporada, la trenta-dosena, a la seva nova casa a Disney+. Un trasllat que no s’ha estalviat les crítiques per l’adaptació dels primers capítols al format de les actuals pantalles dels televisors, més allargades, que pel camí s’ha deixat detalls en una sèrie d’animació carregada de simbologies i també de prediccions o coincidències. L’atac de les Torres Bessones, la presidència de Donald Trump, la victòria d’Alemanya al Mundial de 2014 o les videotrucades, entre molts d’altres, es varen avançar uns quants anys en la veterana sèrie de Matt Groening.
A través de més de set-cents capítols, la sèrie ha fet una àcida sàtira de la societat sovint amb la caricaturització de personatges famosos alguns molt propers a l’Empordà. Així Ferran Adrià s’assembla moltíssim al xef d’El Chemistri. De fet, l’ànima d’ElBulli va rebre un dibuix de Groening després que el productor de la sèrie quedés fascinat del seu pas per Roses. Més protagonisme han tingut el paisatge de Cadaqués, Salvador Dalí –qui ha aparegut fugaçment– i hem vist com dues de les seves obres prenien vida: El Somni (1937) i La Persistència de la Memòria (1931). Una curiosa coincidència per una sèrie que persisteix en el nostre record des de fa més de trenta anys.
