L’11 de desembre de 2019 s’aprovava al Parlament de Catalunya el Decret llei 16/2019, del 26 de novembre, de mesures urgents per a l’emergència climàtica i l’impuls a les energies renovables. Qui havia de dir que un decret amb un títol tan suggeridor en un context d’emergència climàtica acabaria generant una oposició frontal a tants i tants municipis? El cert és que aquell 11 de desembre, la CUP ens vam quedar sols votant en contra i acabàrem la nostra intervenció dient que el decret 16/2019 «serà la causa dels principals conflictes ambientals dels pròxims anys al territori. I els ho recordarem».
Avui és públic i notori que aquest decret va en contra de la sobirania popular, perquè genera una dependència més gran de les grans empreses energètiques. I no és casual que la impulsora del 16/2019 fos l’actual líder del partit extraparlamentari del PDCAT, Àngels Cachon. Chacón va obrir la porta a la liberalització del sector de les renovables que de facto ha donat carta blanca a les grans corporacions de l’IBEX i està posant en risc la conservació dels espais naturals. I ho va fer totalment d’esquenes al territori, al món municipal i, fins i tot, d’esquena a la legislació vigent fent cas omís a l’actual Llei de canvi climàtic de Catalunya. Ai las, quan es tracta de defensar els interessos de les grans empreses, la dreta catalana no té cap inconvenient en desoir les lleis.
Ens trobem davant d’una normativa que no ofereix garanties suficients perquè els requeriments de conservació de la biodiversitat, del patrimoni natural i del paisatge siguin suficientment atesos dissenyant un mapa de l’energia que deixarà impactes profunds i irreversibles sobre el territori, la biodiversitat i el sector primari.
Hi ha una necessitat urgent de reduir les emissions de CO2? Sí. Hi ha una necessitat de tenir un pla de la transició energètica a l’alçada de la gravetat del xoc climàtic? Evidentment. Cal entomar aquests reptes a costa d’esberlar les nostres muntanyes i els nostres paisatges naturals de la mà de les empreses de l’IBEX? Entitats ecologistes, veïns i veïnes, ajuntaments i experts pensem que no.
A Catalunya, disposem de multitud d’espais entorn d’altres infraestructures, centenars de polígons industrials i espais periurbans amb prou potencial de vent i sol per a incrementar la nostra producció sense que les empreses hagin de projectar les instal·lacions eòliques i solars als espais naturals protegits com és el cas dels projectes que es volen instal·lar a l’Albera. Hem d’acostar la producció als centres de consum, i no especular amb el sòl no urbanitzable i de valor natural pel simple motiu de reduir costos i augmentar beneficis.
Un cop més ens trobem davant d’un repte que dependrà de la capacitat d’autoorganitzar-nos poble a poble en defensa del bé comú i per un model energètic just, sobirà, participatiu, respectuós amb els espais naturals, la biodiversitat, els paisatges, el patrimoni cultural i els espais agraris. I caldrà la força de tots i totes per derogar el decret 16/2019 i impulsar una veritable llei de transició energètica que estigui a l’altura dels reptes energètics que tenim. I aquí a l’Empordà també plantarem cara al costat de les entitats, les plataformes i els col·lectius ecologistes. Per això estem convocades el dissabte 29 de maig a les sis de la tarda a l’Escala i hi hem de ser, com i hem de ser moltes per defensar la terra com hem fet sempre.
L’11 de desembre de 2019 la CUP ens vam quedar soles dient no al decret 16/2019, avui som milers les que plantem cara i diem renovables sí, però no pas així.
