La Gran Enciclopèdia Catalana defineix una generació com el «conjunt de persones que viuen en una mateixa època, dins un mateix període de temps». També és aquella «població determinada per uns marges d'edat». Allò en què no es posen d'acord alguns autors és quan es produeix l'anomenat canvi generacional. Una majoria defensa que és cada trenta anys, tot i que aquest salt s'estaria escurçant en un món que viu sobreaccelerat.
Sigui com sigui, molts de nosaltres considerem La Funcional Teatre com la companyia de la nostra generació. Ja fa trenta anys que poc més d'una desena d'entusiastes van decidir muntar l'entitat i estrenar-se a La nit de les tríbades, del suec Per Olov Enquist. Aquell dia vaig fer campana. Poc després, a uns metres per damunt de l'espai del Casino Menestral Figuerenc on acaben d'estrenar La Gavina, m'embadalien amb Revolta de bruixes, de Josep Maria Benet i Jornet. I no vaig ser l'únic, perquè l'espectacle va aconseguir el primer premi al Visionat de Teatre de les comarques gironines.
La Funcional ha tingut una trajectòria tan ascendent com sorprenent. Hem vist com creixia fins a arribar a mig centenar d'integrants. Els últims, ni havien nascut el dia del seu debut. Han sabut captivar l'atenció d'un públic fidel amb un repertori triat coralment però amb un autor fetitxe, Anton Txékhov. Un enamorament que va viure un moment culminant amb la participació de la companyia al festival Txékhov de ciutat de Rostov, l'any 1994.
Per això no m'estranya que l'autor rus ara vertebri l'aplaudida celebració de l'aniversari de La Funcional amb les tres peces de Txèkhov en curt a més de La Gavina i Tres Germanes, que arribarà al setembre acompanyada d'una retrospectiva fotogràfica. Una gran oportunitat per gaudir i aplaudir una companyia que ja ha entusiasmat una generació, tot i que tinc la sensació que no serà l'única... Molta merda.
