27 de abril de 2021
27.04.2021
L'Empordà
TRAMUNTANADES

Sí, a la moratòria

"L'únic que ens queda és cridar, i com més fort millor"

26.04.2021 | 18:21
Maria Crehuet, escriptora

Enguany, el Repensar l'Empordà de l'Institut d'Estudis Empordanesos anava sobre energies renovables i la majoria de ponents van apostar per un no, a la moratòria del decret 16/2019, que ha permès aquest despropòsit de projectes d'energies dites verdes. I ho argumentaven per l'emergència climàtica. Però jo vull argumentar pel sí (malgrat que llavors les ordres puguin venir de Madrid). Abans, voldria respondre l'article «NIMBY» de Toni Salamanca publicat a aquest Setmanari la setmana passada, on diu que no serien les grans empreses les que optarien per aquests projectes, si els que tant criden ara ho haguessin fet llavors perquè, diu, «han tingut molts anys per fer-ho! A què es dedicaven?». Doncs, mira, Toni, «a predicar en el desert», l'únic que ens permetia la llei del PP coneguda com «l'impost al sol», perquè totes les reunions, taules de treball, articles i molts quilòmetres fets durant deu anys, sembla que no han servit per a res. L'únic que ens queda és cridar, i com més fort millor.

Fa uns deu anys, la comarca, amb un inhabitual consens d'ajuntaments i entitats ecologistes, va aprovar un estudi d'ubicació de molins amb un baix impacte. L'estudi, entregat a la Generalitat, roman en un calaix sense que ningú hagi dit res, i ara es presenten noves ubicacions sense tenir-lo en compte. Durant deu anys, no s'ha pogut fer res més que parlar i posar bases per a la transició energètica que volem: distribuïda, participada i al servei de la ciutadania, en contra de la centralitzada i controlada per les empreses... Ara, Europa mana la pressa... i correm-hi tots! Però la pressa no és pel canvi climàtic. Les presses venen d'altres interessos, i rep el territori i l'agricultura.

En espais de negociació per trobar una entesa entre territori i macroinstal·lacions, on hi ha els clústers de l'eòlica i la fotovoltaica, ens trobem que quan es fan propostes basades en el model distribuït i participat, els clústers solen dir que ells compleixen amb el decret i no tenen per què renunciar a res... Per això és important parar i posar ordre. I hem de parar per arribar a consensos raonables. La tecnologia per a la transició energètica distribuïda en lloc de la centralitzada hi és, però hi falta la voluntat política i molta educació ciutadana, ja que canviar el sistema energètic ens obligarà a funcionar diferent, i aprendre a «decréixer» i a compartir, amb tot el que això implica.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook