No ha transcendit massa als mitjans de comunicació, de fet costava trobar-ne alguna referència, ni hem rebut informació a casa al respecte; és normal, lògic, si tenim en compte que estem a prop de tancar un capítol financer de més d'un segle i mig d'història: la pesseta.
El 31 de desembre acaba el termini, el darrer, per poder canviar pessetes per euros; això hauria de semblar un contrasentit perquè el primer de gener de 2002, fa divuit anys, entrava en funcionament aquesta moneda europea que ha acabat canviant-nos la vida -després de mesos d'adaptació a ella- havent de fer càlculs amb aquelles calculadores que ens feien el canvi o les taules d'equivalències.
Aquells sis euros ja no deuen valer mil pessetes, o els cinquanta ja no són les vuit mil, que ens deien les taules d'equivalència. Fa temps, i sense adonar-nos, que aquesta nova moneda ha anat entrant en la nostra vida diària substituint les anteriors. I dic anteriors perquè, fins al 31 de desembre, es podran bescanviar bitllets i monedes de 1936 a 2002, fins i tot les considerades de col·leccionista o les que estiguin en mal estat però validades pel Banc d'Espanya.
Pot semblar estrany, com deia, però resulta que avui dia es considera que encara queden en circulació -circulació és un dir- aproximadament 225.000 milions de pessetes, uns 1.600 milions d'euros. Si algun figuerenc o empordanès tingués encara d'aquestes pessetes, hauria d'anar fins a la delegació del Banc d'Espanya a Barcelona per fer el canvi, perquè les entitats bancàries ja no ho poden fer.
Un procés llarg, aquest, de traspàs a la nova moneda que porta en marxa gairebé dues dècades. Tampoc és tan greu, si tenim en compte que la pesseta estigué en funcionament des de 1869 -coincidint amb l'expulsió d'Isabel II del tron espanyol i l'entrada en vigor del sistema mètric decimal- fins al 2002; i quan entrà en funcionament la pesseta, quedaren anul·lats tots els tipus de moneda anteriors -i vàlids fins llavors- com morabatins, rals o escuts, entre altres.
Estem a les portes de tancar el darrer capítol de la història de la pesseta, que també és la nostra història personal. Qui no recorda portar cinc o vint-i-cinc pessetes, deu o vint duros, amb les quals podies comprar tot, o gairebé.
