Un incident durant el viatge de noces va inspirar al ninotaire i productor cinematogràfic Walter Lantz un dels seus personatges animats més coneguts. Fart dels sorolls que feia un picot al sostre de la cabana on s'estaven, el pare de Bugs Bunny i l'Ànec Duffy va sortir a fora per foragitar l'ocell amb un cop de pedra. El particular xisclet que va llançar l'au va inspirar el riure estrident tan característic de Woody Woodpecker.
Ara fa vuitanta anys, difícilment s'hauria imaginat Walter Lantz que el seu personatge bequerut acabaria marcant dos cantants meridianament diferents tot i que compateixen un futur frustrat com esportistes professionals. L'un, com a jugador de bàsquet al Cotonificio de Barcelona on el seu amic Antonio San Epifanio, Epi, va batejar-lo com a Loquillo. L'altre, després d'un accident que va truncar les seves aspiracions al Real Madrid on va debutar amb el primer equip de futbol. Mai sabrem si Julio Iglesias hauria fet història a l'equip blanc, però viatjant arreu del món en el seu avió Pájaro Loco ha sembrat la seva carrera de dades espectaculars com el Rècord Guinness aconseguit el 2013 per ser l'artista llatí que més discos ha venut al món.
Allò que no recull la cronologia oficial del cantant que acaba de celebrar el seu setanta-setè aniversari, és el concert que va protagonitzar a Peralada el 21 d'agost de 1998. L'artista tornava il·lusionat a la Costa Brava on havia actuat als anys setanta. Podeu imaginar-vos el rebombori que havia aixecat l'actuació als Jardins del Castell. Però la pluja va acabar portant al desastre un concert de «Vergonya aliena» com titulà El País i que va acabar amb Julio Iglesias llançant el micròfon a terra i liquidant una de les actuacions més esperpèntiques de les viscudes a la meva vida. Una anècdota que m'ha evocat l'interès mediàtic que ha despertat la recent reaparició d'un artista que, per aquelles casualitats de la vida, ha acabat essent veí al Passeig de la Fama de Hollywood de l'estrident Pájaro Loco de la nostra infantesa.
