Els monocultius es presenten, al principi, còmodes, fàcils i altament productius. A mida que passa el temps, però, comencen a plantejar problemes: plagues, esgotament del sòl i excés de producció amb la corresponent saturació del mercat... I si això passa en el camp de l'agricultura, passa també en el de l'economia i el comerç. Es corre el risc que, en algun moment o altre, caigui el cistell on es tenien tots els ous... i llavors, què?

Hi penso, passejant per una Figueres irreconeixible amb tants de comerços amb la persiana abaixada. I enmig d'aquest panorama, les obres a la casa natal d'en Dalí. I em pregunto, per a què? El projecte és museïtzar la casa, però sembla que els Dalí ocupaven només un pis que diuen que està ben conservat. Segurament és també una mostra de com es vivia a principis del segle passat a moltes llars de Figueres i pot tenir el seu interès local, però, i els altres pisos? Han d'anar tots dedicats a Dalí? No té Figueres altres reptes? Educacionals, per exemple, sense anar més lluny. Podrien acollir un centre per a estudiants del món de l'art? I que estudiessin el surrealisme empordanès en tots els camps de la seva expressió, sigui artística (pictòrica, literària, musical, etc.), científica (Monturiol, Deulofeu...) o d'altres àmbits. Però també hi ha altres possibilitats per a donar un ús de servei a la ciutat -i a la comarca- a bona part d'aquest edifici. I em pregunto si hi haurà voluntat, i també imaginació, per a no posar més ous a un cistell ja prou malmès. Fa falta un altre museu? ... Fa falta museïtzar tota la casa natal d'en Dalí? En aquests moments la capital empordanesa ja té una colla de col·leccions que són museus: les que s'inclouen al Dalí, la del Joguet, les de l'Empordà, la de la Tècnica, la de l'Electricitat. I em consta que hi ha altres col·leccions no museïtzades, encara...

Figueres ha perdut diferents oportunitats de tenir centres educatius superiors de més o menys importància, i la corresponent acollida d'estudiants. En alguns casos, aquestes oportunitats s'han perdut, i en altres han anat a Girona o a Olot. Em deia un dia un alcalde garrotxí: «A l'Empordà teniu la mar, la frontera i en Dalí. N'hi ha prou en aixecar la persiana. A la Garrotxa ens hem d'espavilar». I tant si s'han espavilat! Centres educatius de grau superior i el parc natural de la zona volcànica que han sabut aprofitar, entre altres, per donar valor als seus productes agroalimentaris...

De veritat n'hi ha prou aixecant la persiana?