Steven Speilberg és el director d'una pel·lícula que, just ara fa quaranta anys, va arribar al cinema per segona vegada. La nova versió, més llarga, incloïa escenes noves i un final més extens. Quasi dues dècades més tard, aquest afegitó queia de la tercera edició i els usuaris domèstics gaudíem de nous ajustos en l'anomenada versió del director. L'èxit d'aquesta història de ciència-ficció, estrenada el 1977, va erigir aquest Cavaller de l'Imperi Britànic nascut a Cincinnati com el nou rei Mides de Hollywood i una de les figures més influents del món del cinema. A aquesta altura de la columna, imagino que haureu endevinat que el film és Encontres a la tercera fase, Close Encounters of the Third Kind, a l'original en anglès.
Llegir, escoltar i veure com ens explicaven de quina manera aniríem avançant durant la desescalada de l'estat d'alarma i què podríem fer a cada nova fase, m'ha fet recordar l'origen del títol escollit per Steven Spielberg. El cineasta es va inspirar en el treball de Josef Allen Hynek. Aquest astrònom, professor i ufòleg nord-americà va classificar en tres tipus els possibles encontres amb objectes volants no identificats (ONVIS) i els seus hipotètics ocupants. Així, el primer correspon només a l'albirament; el segon, ja afegeix evidències físiques; i el tercer, la visualització d'entitats biològiques o éssers vivents. Aquí, per la complexitat pròpia de les traduccions, aquest tercer tipus de Hynek es va convertir en una «tercera fase» cinematogràfica.
Malgrat que sovint sentim que la situació actual sembla més pròpia d'un relat de ciència-ficció que no d'una societat avançada, el cert és que la realitat ens ha donat una bona plantofada i ha tornat a superar la ficció. A només uns dies per fer un nou salt endavant en la nova normalitat, permeteu-me insistir amb la necessitat de prudència amb una frase d'un autor també admirat per Spielberg, William Shakespeare: «L'home caut mai no deplora el mal present; utilitza el present per prevenir afliccions futures».
