06 de maig de 2020
06.05.2020
L'Empordà
AIXÒ HO SAP TOTHOM

Les víctimes

«Moltes botigues modestes els costarà reprendre's després d'aquest sotrac i encara més si, nosaltres mateixos, els fem el salt»

06.05.2020 | 11:04
Raül Garrido

Aquesta epidèmia s'està cobrant una macabra factura en forma de patiment que és impossible posar al dia perquè hora que passa, malalt que empeny. La situació és tan estressant que ens arriba a afectar la percepció de la realitat fins al punt que, veient les dades del descens de traspassats, se'ns omple l'esperit d'alegria, sentiment que no és compartit pels familiars dels que, encara avui, moren per aquest motiu.

També ens consolem predicant que aquest virus ha estat, de moment, menys mortal que altres malalties infeccioses o que el percentatge de morts a l'Alt Empordà fa cent anys per la mal anomenada «grip espanyola», va ser més alt.

La realitat és que qualsevol fet que s'emporti una sola vida humana ja és una tragèdia per si mateix. I encara pitjor si, com ha passat, afecta majoritàriament col·lectius més dèbils, com els avis i els malalts que, a més a més, han tingut un comiat solitari i trist. Però també cal dir que hi ha més víctimes que les que recompten les necrològiques.

En temps pretèrits, amb comerç local i sense la globalització actual, el mal es va concentrar en les persones. Avui, un percentatge molt alt del petit comerç difícilment tornarà a obrir portes.

En la gestió d'aquesta crisi s'ha donat una situació que, vista des de fora, sembla força incongruent, ja que per un costat s'ha fet tancar les botigues no indispensables al públic, fet que pot semblar coherent a causa de la proximitat física de les persones amb sabut risc de contagi, però per un altre s'ha deixat operar el transport amb productes no essencials, com poden ser les compres compulsives per internet de tota mena de productes.

D'aquesta manera el botiguer ha vist, davant dels seus nassos, com el veí adquiria els productes que ell tenia als prestatges de la botiga tancada i, a canvi, se l'exigia seguir pagant les seves quotes, préstecs o lloguers. Botigues modestes que els costarà reprendre després d'aquest sotrac i encara més si, nosaltres mateixos, els fem el salt.

Ja fa temps que tenim el comerç local ferit de mort, amb l'amenaça de l'e-commerce i les grans cadenes.

Ara ja podem parlar d'una víctima més de la pandèmia, però no per contagi, sinó per homicidi.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook