Un dia en Josep Maria Mainat va preguntar a Twitter: «On son els joves?». Si vosaltres també us ho pregunteu, us intentaré respondre.
Davant la situació de la Covid-19, moltes entitats juvenils estan duent a terme noves iniciatives. Jovent Republicà de Figueres va començar un voluntariat per ajudar les persones més vulnerables. La Forja-Alt Empordà ha organitzat un Sant Jordi particular. Des del dilluns 20 fins al divendres 24 van realitzar xerrades amb escriptors empordanesos. Per al dia 23, van fer una programació especial amb un recital participatiu, una xerrada d'en Jair Domínguez, els contes de la Bel i un concert de La Lloba.
També hi ha altres propostes, com la del Consell Local de Joventut de Figueres que ha organitzat les Fires i Festes de la Santa Creu virtuals. Dissabte 25 vam veure un pregó virtual i durant aquesta setmana (del 27 d'abril al 3 de maig) hi ha un repte cada dia que es van coneixent a través de les seves xarxes socials.
També els agrupaments escoltes estan fent cau, ajudant que els més petits tinguin una estona d'esbarjo amb els seus companys.
Davant les noves circumstàncies, els joves volem estar a l'altura de la situació i ajudem amb tot el que sigui possible.
L'organització que estem veient aquests dies amb les noves propostes hi és tot l'any. A Figueres, el jovent hem estat oblidats durant molts anys. No s'han fet suficients polítiques juvenils ni en perspectiva juvenil. No tenim espais d'oci, suficients ajudes per independitzar-nos, llocs on explorar en arts, una aula d'estudi on els horaris s'adeqüin en períodes d'exàmens, no tenim una ciutat que s'adeqüi a les nostres necessitats.
En conseqüència, el teixit associatiu cada cop ha anat agafant més forma i s'ha anat fent més fort. Ha aconseguit reivindicacions com fer barraques al centre o emplenar alguns buits com tenir carnaval, que es va aconseguir amb l'organització del Barraval 2020, fer una aula d'estudi per Nadal i juny o reprendre el Correllengua, una reivindicació del català. Bàsicament, ens hem responsabilitzat de crear espais que necessitem i que no existien.
El jovent som un col·lectiu constantment criminalitzat. Molta gent pensa que el jovent ens prenem la joventut com una festa i faràndula. També ha sigut feina de les entitats posar en valor tota la feina que fem i que es vegi que no només sortim de festa, sinó que eduquem en el lleure des d'un cau, ens formem políticament des d'una organització o ens ajuntem per poder crear espais culturals. Els joves treballem per tal de sentir la ciutat més nostra. En tot això només em queda dir: visca l'associacionisme juvenil i visca el jovent! El futur és nostre i el present, també.
