03 de març de 2020
03.03.2020
Figueres

Assassinar l'àngel de la llar

La secretària de la Dona d'ERC Figueres, Angi Afonso, opina sobre la declaració de ser ciutat feminista

02.03.2020 | 19:41
Angi Afonso

En el Ple municipal, Figueres s'ha declarat «ciutat feminista». La primera de la demarcació de Girona. Això no és una declaració buida de contingut, serà l'inici d'unes polítiques municipals basades a donar valor a la feina i les aportacions de les dones per posar-les al mateix nivell que les dels homes i exemplificar-ho des del minut zero, tant des de l'organització municipal com en la presa de decisions que afectin la ciutadania. Per tant, tothom a arremangar-s'hi, homes i dones, i que s'acabin d'una vegada episodis lamentables com anomenar «govern Casellas-Lladó» i altres de més casolans i quotidians.

La implantació d'aquestes polítiques, lògicament, l'ha de fer l'Ajuntament, però a la ciutadania no ens queda pas poca feina a fer, i posaré un exemple molt clar: el treball no remunerat (feina de la casa i cura de familiars) majoritàriament el fem les dones (2,5 vegades més hores que els homes, en general, segons un informe de l'ONU). És feina de les dones, només, conscienciar els nostres companys que han de col·laborar en les feines de casa? Hauria de ser feina de tots plegats. Fins i tot homes que es declaren feministes (parlo en general i des de l'experiència pròpia i de moltes companyes) esperen que els facin el sopar o que els planxin la roba. O, en el millor dels casos, que la «mestressa de la casa» els assigni una feina a fer.

Expressions com «t'he fet una rentadora», «t'he rentat els plats», etc., són el pa nostre de cada dia. Jo, a això, contesto: «Has fet una rentadora», «has rentat els plats», perquè ell també viu a casa i és part activa a l'hora d'embrutar. I això, entre els homes que «ajuden» a casa.

Entre altres tasques, tenim pendent adaptar el llenguatge perquè quan canviem les paraules que utilitzem, canviem la manera de pensar. Sense entrar en el tema de la cura de familiars. És la dona la que surt de la feina per anar a buscar les criatures quan es posen malaltes a l'escola. És, majoritàriament, la dona qui cuida els pares o els sogres.

Maria Aurèlia Capmany va escriure ( Cartes impertinents, ed. Moll, 1971): «Creu-me: [...] si no et resignes a ser un esbós de persona, assassina l'àngel de la llar; només així començaràs a viure». No conec cap dona que vulgui ser un àngel de la llar. Per això és tan important que l'exemple surti del govern municipal, que agafi la bandera violeta per millorar la ciutat amb perspectiva feminista, o sigui, des del respecte i la igualtat.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook