Aquesta darrera setmana la qüestió meteorològica ha acaparat tots els mitjans de comunicació, tots els enregistraments de particulars i professionals, totes les fotos i «selfies» possibles i probables i, per descomptat, tot el reguitzell de comentaris, imatges, safareigs i reflexions a les xarxes socials al voltant del mal temps i les seves conseqüències com carreteres tallades, talls de llum o nevades sobtades. Escric aquest article a mig fer entre vídeos de la llevantada a Llançà o l'Escala, les fotografies de la nevada al Pertús o la pluja constant a Figueres. Ara es comencen a valorar els danys causats i les previsions per recuperar la normalitat. Quan tenim una climatologia tan adversa, sempre em ve al cap aquella cançó de Serrat que diu: «Quan té que ploure no plou, i quan plou ho fot tot enlaire»; és com una norma no escrita que sol complir-se.
Una de les preguntes que han anat sorgint era per què s'havia «batejat» aquesta borrasca amb el nom de Gloria. Doncs bé, resulta que des de 2017 l'AEMET (Agencia Española de Meteorología) juntament amb les seves homòlogues de França, Portugal, Països Baixos i el Regne Unit s'han unit i decidit, entre altres coses, posar nom a aquelles borrasques que poden suposar un fort impacte a béns i persones; una mena de rèplica al que es fa amb els huracans i tifons. Queda explicat; el que ja no entenc tant és que posin Gloria a una borrasca que fa grans destrosses o provoca desgràcies.
Anècdotes a banda, les inclemències meteorològiques no deixen de ser una conseqüència del «canvi climàtic». Curiosament, els que neguen aquest fenomen callen com morts quan hi ha desastres climàtics i malgrat que siguin cada vegada menys -i amb arguments cada vegada més estrambòtics-, no deixen de ser un element distorsionador d'un planeta que viu fenòmens, cada cop més sovint, que no havia vist mai abans, com a mínim des que tenim registres.
Tenim el planeta rabiós, bàsicament perquè estem fent-li mal i sospito, per continuar amb l'analogia, que és la fase prèvia perquè comenci a morir-se. Hi ha solució? El cert és que no ho sé; molts ho consideren trivial, creuen que és un cicle com n'hi ha hagut altres. Personalment em sembla molt pitjor i difícil de resoldre si no és amb grans sacrificis que no sé fins a quin punt volem fer; ens movem entre el nom i la cosa, i no sé si això és suficient.
