El passat diumenge 28 d’abril vam poder assistir de nou a unes eleccions a les corts espanyoles. Des d’una perspectiva catalana, podria semblar una bona notícia la victòria del PSOE, sobretot tenint en compte l’amenaça del tripartit de dretes. A més, els resultats obligaran a Pedro Sánchez a negociar sí o sí amb algun partit independentista, a menys que Ciutadans o fins i tot el Partit Popular puguin abstenir-se per permetre un govern del PSOE abans que un pacte amb els «indepes», per allò de l’«antes roja que rota». I fins aquí les bones notícies.

Una de les novetats del nou panorama electoral espanyol és l’aparició de Vox, un partit no només d’extrema dreta sino fins i tot feixista, masclista, racista, etc. No ho dic jo, ho diuen ells.

El problema de l’aparició d’aquest partit no és la seva existència en sí, que ja és dir, sinó que, per comparativa, fa que partits com el PP o Cs, que demanen i propugnen obertament la fi de moltes llibertats a Catalunya, semblin menys extrems. En altres paraules, que la presència de Vox no ens ha de fer oblidar els tics autoritaris de Cs i el PP, i fins i tot del PSOE, que va aprovar el cop d’estat il·legal de l’aplicació del 155, que manté empresonats a polítics catalans per haver posat unes urnes i que nega sistemàticament el dret a la lliure determinació del poble de Catalunya, recollit a l’article primer del Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics proclamat per les Nacions Unides l’any 1966 i ratificat, onze anys més tard, pel Regne d’Espanya i, per tant, d’obligat compliment pel nostre estimat règim monàrquic.

Per tant, ara el PSOE pot escollir entre complir les lleis i tractats internacionals oferint un referèndum d’autodeterminació per a Catalunya, o seguir vulnerant els drets de tots els catalans i les catalanes (tant dels independentistes com dels constitucionalistes) a votar el seu futur. I com que sospito que ni la monarquia ni l’IBEX-35 li ho permetran, nosaltres seguirem construint el nostre futur, i és per això que el pròxim 26 de maig tornarem a omplir les urnes, però aquest cop ho farem per votar partits que realment no esperaran el permís de ningú per exercir la seva sobirania des de cadascun dels municipis de Catalunya.