Són molts els pedagogs i mestres que han definit l'avaluació més enllà d'una valoració quantitativa, donant-li un sentit regulador i de millora dels aprenentatges. La veritat és que no és fàcil i sovint caiem en els mateixos errors tot i tenir clara la teoria o la seva funció bàsica: avaluar per millorar, per ser capaç d'adonar-te dels errors, modificar-los i continuar aprenent.
El que és evident és que l'avaluació forma part de la vida de l'aula i no s'ha de veure com si fos un bolígraf vermell on hem de posar accent en el resultat final o en reproduir coneixements apresos, sinó que cal donar el pes bàsic en una avaluació més reflexiva que estigui present en tot el procés d'aprenentatge, ja des dels inicis, fent que els nostres alumnes s'adonin què aprendran, per què i com sabrem i sabran que ho han après.
Considero que l'avaluació formadora empodera l'alumnat, li permet valorar constructivament els propis aprenentatges i els dels seus companys/es (autoavaluació i coavaluació): prendre decisions sobre els coneixements adquirits és el primer pas per implicar-se i adonar-se de les pròpies possibilitats. Un altre aspecte que considero bàsic és conèixer els instruments d'avaluació, saber quin cal utilitzar i per què. Encara es cau massa en l'error d'acabar amb un examen com a l'eina més important de recollida de dades. Cal tenir present que les proves reproductives no aporten gairebé res a l'alumnat i tan sols serveixen per posar una nota.
Caldria preguntar-nos, si l'examen que estem preparant el tornéssim a fer al cap d'un o dos mesos, els alumnes encara el sabrien respondre? Hem de deixar de banda la quantitat pensant que així recollim més evidències i diversificar les eines que ens permetin aplegar dades més reals, contextualitzades i significatives de què han après i amb quin grau.
Des d'Infantil, l'avaluació formadora, l'autoavaluació i la coavaluació han de ser presents en tot moment. Hem de donar a l'alumnat l'autonomia necessària perquè parli dels seus aprenentatges i s'adoni dels seus entrebancs. La conversa a la rotllana, a partir d'una pregunta ben formulada i amb un propòsit clar, una imatge... poden ser un punt per a la reflexió que permeti a l'alumnat adonar-se on es troba i què li cal per avançar.
Tot això serà possible si canviem la manera d'ensenyar i, per tant, d'avaluar. Un camí apassionant que demana formació permanent, vocació i passió.
