19 de febrer de 2019
19.02.2019
Figueres

«Les solucions al barri de Sant Joan de Figueres no són només policials»

Article d'Albert Ballesta, director dels serveis territorials del Departament d'Inerior a Girona

19.02.2019 | 09:35
Albert Ballesta, director dels serveis territorials d´Interior.

Els barris de Sant Joan de Figueres i de la Font de la Pólvora de Girona varen ser creats en les darreries del franquisme per substituir el barraquisme que hi havia en aquests o en altres barris de les dues ciutats. Tot i que els habitatges pretenien ser un avenç important per als veïns, les administracions no varen ser conscients que el fet de reubicar-los en un mateix espai en cada un dels dos municipis podria generar uns riscos endogàmics. Les persones d'ètnia gitana que hi residien vivien majoritàriament de la xatarra i de la venda ambulant. Tot això dibuixava un espai peculiar i diferent dins de l'estructura urbanística de les dues ciutats.

Amb l'arribada de la democràcia, els ajuntaments de Figueres i de Girona varen voler resoldre les mancances d'aquests barris. Les administracions hi han invertit molts diners en aquests 40 anys de democràcia. I també hi han bolcat molts esforços en recursos humans, amb resultats desiguals. Als anys 80, alguns ciutadans d'aquests barris, cansats de veure que el negoci de la ferralla no els donava massa diners, varen derivar cap a la venda d'estupefaent. Sobretot d'heroïna, cocaïna i també haixix. Els barris es varen convertir en una mena de ciutats desendreçades, sense normes d'urbanitat; on moltes vegades les forces policials evitaven entrar-hi si no és que es tractés de delictes greus.

Amb el traspàs de les competències de seguretat al cos de Mossos d'Esquadra, a Figueres i a Girona, el cos es va plantejar investigar els traficants i portar a terme actuacions operatives per a la seva detenció. Després de les detencions i prou sovint entrades a presó, venia una època de calma. Una calma molt relativa, ja que, en poc temps, uns altres agafaven els negocis que els primers havien deixat.

El 2008 va arribar la crisi econòmica i amb ella les ocupacions de pisos. També va arribar un altre fet que es va generalitzar de mica a mica: «punxar la llum». Tots en coneixem les conseqüències. Les estufes i els ventiladors utilitzats per a la producció d'aquest estupefaent consumien una gran quantitat d'energia elèctrica que feia saltar tots els controls de l'empresa subministradora. Al mateix temps perjudicava terceres persones de bona fe del mateix barri o de barris adjacents, com és el cas del Culubret i el Juncària Parc Bosc.

I aquí és on ens trobem ara: veïns que paguen mensualment el rebut de la llum pateixen talls de subministrament que poden durar fins a 5 o 6 hores per culpa d'aquells que sostrauen energia elèctrica de forma fraudulenta. Aquests veïns tenen tot el dret d'estar enfadats, tot. Ara bé, la solució no és tan fàcil.

El 2016-2017 els Mossos d'Esquadra varen dur a terme una investigació al barri de Sant Joan de Figueres en la qual varen desmantellar una organització criminal anomenada Clan Capirote. Aquesta organització era una autèntica multinacional del conreu de marihuana. Es van comissar més de 425.000 euros, multitud d'estufes i ventiladors. Disposaven de soterranis que utilitzaven per a plantacions. Tenien una infraestructura empresarial completa. Es varen detenir i empresonar unes quantes persones. Davant de tota aquesta organització, la sentència va ser francament decebedora, ja que el tribunal no va poder imputar el blanqueig de capitals. Finalment, set anys de presó.

Les solucions per a aquests dos barris no són gens simples, ans el contrari. I no passen únicament per les solucions policials. Calen altres accions. Una ha de ser una reforma urbanística dels barris en profunditat que permeti esponjar els espais. Això requereix la redacció d'un projecte o, fins i tot, d'un Pla de Barris que tingui un aspecte més integral com després explicaré. Es tractaria d'una acció d'envergadura que tindria una durada molt superior a una legislatura municipal.

Entre aquestes actuacions de caràcter integral, les administracions han de tenir un pla de neteja potent, enjardinar, posar més llum,... I no ho han de fer només una vegada, han de fer-se literalment pesats. Per altra banda, cal analitzar tots els elements que fan que el barri tingui aquest caràcter endogàmic: l'escola, la guarderia, el CAP, etc. Cal fer un esforç de socialització, que integri i mantingui complicitats amb la resta de la ciutat. Fàcil?, gens, però ho hem d'aconseguir.

La gent del barri ha de poder sortir a fora i la gent de fora del barri ha de poder entrar-hi sentint-se còmoda i, sobretot, sentint-se ciutadans en majúscules de la mateixa ciutat.

I finalment, cal demanar un increment de les penes que estableix el Codi Penal espanyol. Les investigacions i actuacions dels Mossos d'Esquadra han d'anar acompanyades de majors condemnes. Per què els francesos venen aquí?, doncs perquè a França la producció de cànnabis es pot castigar amb penes de fins a 20 anys de presó i multes de quantitat rellevant. Al país gal, el consum es castiga amb penes d'entre 1 i fins a 4 anys de presó i multa en cas de reiteració. A l'Estat espanyol la pena de frau elèctric és molt menor.

El Departament d'Interior s'hi posa i s'hi ha posat, però no es l'únic que s'ha d'implicar en la necessària operació de reforma. Ni la Generalitat és l'única administració. Cal que totes les administracions, empreses subministradores i altres agents ens marquem un full de ruta i fem els deures. Tot plegat implica moltafeina. I torno a preguntar, serà fàcil? Gens! Però això ja ho sabíem. Ara cal fer-ho possible.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook