03 de abril de 2009
03.04.2009
VENT BLAU

Ràdio Cabanes

30.03.2010 | 00:44

Temps era temps, de petits, quan algú la deia grossa hom li etzibava: "Au, ves a fardar a Cabanes!" Tothom entenia el castellanisme, fardar equivalia a presumir, faronejar, fer el merda... En canvi, mai ningú no ens va dir per què Cabanes. La incògnita continua essent un sencer enigma.

Aquest diumenge, com tants altres diumenges al matí, he sintonitzat Ràdio Cabanes. L´emissora m´ha acompanyat en les tasques dominicals i domèstiques amb una desinteressada complicitat. La fidelitat de la ràdio es tradueix en donar molt a l´oient desconegut sense esperar mai res més que una trucada, com a màxim. Escoltava Sol Ixent, un programa artesà que de la mà de la Rosa i en Lluís Fabregat, artífex de l´invent, es dedica a punxar i dedicar temes d´una música revolucionària: havaneres, sardanes, corals!. Amb ells m´he delectat oint, mentre estenia la roba, Sota el Mas Ventós, del mestre Bonaterra, La barca abandonada amb els Pescadors de l´Escala i un deliciós Cadaqués t´estimi amb el cor que duu el mateix nom que l´espai. Si els diumenges tenen encara una coloraina diferent és en part per la flaire de tortell i flaona i pel so de tenores matineres i brillants. Tanmateix, cada dia costa més d´aixecar-se amb una sintonia pròxima. La renúncia de la capital, Figueres, a qualsevol manifestació radiofònica més o menys nostrada ens ha condemnat al xumba-xumba del dial foraster, desnaturalitzat.

Amb la seva simplicitud, Ràdio Cabanes arriba a l´ànima, encadena generacions, i només per això hauria de rebre subvencions. L´exercici de manteniment de la memòria i dels sentiments bé mereix l´atenció dels repartidors de misses. Una sardana, on s´és vist!, si ara només hi ha pressupost per a propostes transfrontereres...

Avui, a l´Empordà i sense enveja, és Cabanes qui pot presumir. Mentre la resta del país es desperta amb salsetes i concursos per anar a fer el dropo a can pistraus, una vila petita posa el granet de sorra per garantir la supervivència de tota una cultura. I qui sap si Cabanes mateix n´és conscient!

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook