Aquest diumenge, com tants altres diumenges al matí, he sintonitzat Ràdio Cabanes. L´emissora m´ha acompanyat en les tasques dominicals i domèstiques amb una desinteressada complicitat. La fidelitat de la ràdio es tradueix en donar molt a l´oient desconegut sense esperar mai res més que una trucada, com a màxim. Escoltava Sol Ixent, un programa artesà que de la mà de la Rosa i en Lluís Fabregat, artífex de l´invent, es dedica a punxar i dedicar temes d´una música revolucionària: havaneres, sardanes, corals!. Amb ells m´he delectat oint, mentre estenia la roba, Sota el Mas Ventós, del mestre Bonaterra, La barca abandonada amb els Pescadors de l´Escala i un deliciós Cadaqués t´estimi amb el cor que duu el mateix nom que l´espai. Si els diumenges tenen encara una coloraina diferent és en part per la flaire de tortell i flaona i pel so de tenores matineres i brillants. Tanmateix, cada dia costa més d´aixecar-se amb una sintonia pròxima. La renúncia de la capital, Figueres, a qualsevol manifestació radiofònica més o menys nostrada ens ha condemnat al xumba-xumba del dial foraster, desnaturalitzat.
Amb la seva simplicitud, Ràdio Cabanes arriba a l´ànima, encadena generacions, i només per això hauria de rebre subvencions. L´exercici de manteniment de la memòria i dels sentiments bé mereix l´atenció dels repartidors de misses. Una sardana, on s´és vist!, si ara només hi ha pressupost per a propostes transfrontereres...
Avui, a l´Empordà i sense enveja, és Cabanes qui pot presumir. Mentre la resta del país es desperta amb salsetes i concursos per anar a fer el dropo a can pistraus, una vila petita posa el granet de sorra per garantir la supervivència de tota una cultura. I qui sap si Cabanes mateix n´és conscient!
