Txema Muñoz enamora amb «Lumière», una història que barreja màgia, clown i mim

Txema Muñoz va començar a treballar els caps de setmana escombrant el confeti, endreçant cartes i doblegant mocadors d’una botiga de màgia. Tenia 15 anys i allà va néixer la seva passió per aquest món fantàstic. «Jo era el típic mag amb barret de copa, cartes, cordes i mocadors», comenta. Més tard, es va formar com a mim corporal dramàtic i va integrar tècniques de clown. Amb la voluntat d’anar més enllà dels típics muntatges de màgia, Muñoz va experimentar amb les tres tècniques. Fruit d’això neix Lumière, «un espectacle d’humor màgicament familiar», únic dins el gènere, que dissabte presenta a la Sala La Cate de Figueres, a les 6 de la tarda, després de més de dues-centes funcions i una estada de quatre mesos omplint cada dia un teatre de Singapur amb capacitat per a un miler d’espectadors.

Abans de veure la llum Lumière, Muñoz va crear altres muntatges que seguien la mateixa fórmula de barreja de disciplines com The Postcard i The Postman. Amb Lumière, però, l’artista ha aconseguit fer el gran salt. No ha estat fàcil. Muñoz i el seu equip dediquen entre tres i quatre anys a imaginar i crear un nou espectacle. «Cal pensar la història, pensar i crear nous trucs de màgia, compondre la música original, el vestuari i l’escenografia», explica Muñoz qui admet que és un procés «molt dur que requereix molta constància», un treball «totalment artesà» que funciona com un «sistema de rellotgeria que ha d’anar quadrant». El resultat «és Lumière, un espectacle molt teatral» que ja ha rebut diferents premis i on Muñoz interpreta un noi que es troba en una estació ferroviària a qui, mentre espera als pares i l’arribada del tren, li succeiran un munt de coses «màgiques». El personatge no pronuncia ni un sol mot en tota la funció, una decisió que «va ser un repte molt gran a l’inici de la meva carrera», però que ara s’ha convertit en un avantatge, ja que li ha obert les portes a estrenar les seves creacions a l’estranger, tal com ha fet. «Les emocions són les mateixes i no fa falta parlar perquè la gent les entengui», assegura. En els seus viatges també li ha calgut tenir en compte els orígens culturals del públic. Així ho ha constatat amb Lumière a Singapur, «una experiència brutal». Amb ell ja ha visitat Alemanya, Romania, Itàlia, Portugal. «No m’ho hauria imaginat mai», confessa humil.

Txema Muñoz admet que Lumière «no és un homenatge als inicis del cinema», però sí que els germans Lumière «són un referent i una inspiració». Així, tot el vestuari i l’escenografia és en blanc i negre, una aposta absoluta per «la història». Hi ha altres referències com la d’aquella primera i sorprenent projecció de l’arribada del tren que van rodar els Lumière. L’artista defensa el treball de les petites companyies encasellades en el teatre familiar i infantil: «Estan transformant l’imaginari», afirma rotund. Aquesta no és la primera vegada que visita Figueres on, diu, sempre ha trobat «un públic molt agraït». «Cada riure per mi és com tenir a les mans un tresor», conclou feliç.