Els ucraïnesos de Roses celebren la festa d’any nou

Malanka és el nom d’un personatge del folklore antic ucraïnès, la filla de la Mare Terra que va ser segrestada pel Diable impedint que hi hagués primavera. Al seu retorn, la Terra va florir de nou. Malanka és també la festa de Cap d’Any ucraïnesa, una celebració rica en rituals antics, folklore i màgia. Se celebra habitualment el 13 de gener i també serveix per commemorar l’arribada de la nova estació. Davant la proximitat de la data, la comunitat ucraïnesa de Roses, que ha passat, des de l’esclat del conflicte bèl·lic, del centenar d’empadronats a uns tres-cents cinquanta, ha decidit celebrar Malanka aquest dissabte, a les 7 de la tarda al Teatre de Roses, una festa oberta a tothom que vol ser «un viatge per la cultura i la gastronomia» del seu poble i una bona manera per donar-se a conèixer i, a la vegada, establir lligams amb la gent de la comarca.

Tetiana Malovana és ucraïnesa d’origen, però des de fa setze anys viu a Roses. Un estiu va venir-hi de vacances i aquí va conèixer la seva parella, també ucraïnesa. Malgrat això, tota la seva família -pares, germans, sogres, cosins- segueixen a Ucraïna, vivint en primera persona l’horror d’una guerra plenament vigent. «No han volgut deixar casa seva perquè els homes no poden sortir», argumenta sense poder amagar la por i el patiment, sentiments que comparteix amb la resta d’ucraïnesos aquí establerts. «La majoria d’ells volen tornar a casa perquè allà tenen la seva vida, la feina, la casa; ells no han marxat voluntàriament», reconeix Malovana, qui des de l’inici del conflicte col·labora com a traductora tant amb l’Ajuntament de Roses com amb el Consell Comarcal en relació als refugiats. «És molt dur viure això des de dins, escoltar les històries personals i patir per tots», confessa.

Celebrar Malanka vol ajudar a mostrar una part del ric llegat cultural del poble ucraïnès. De fet, aquesta «és una de les més antigues, felices i cridaneres celebracions anuals a la nostra cultura». A Roses, doncs, es podrà escoltar música tradicional ucraïnesa i, concretament, com sona l’instrument de corda típic del país, la bandura, a càrrec d’una intèrpret que viu a Roses. També actuaran un cor d’adults i un altre infantil cantant peces nadalenques. A més, els assistents podran degustar plats tradicionals de la seva terra o, els infants, aprendre manualitats. Tetiana Malovana remarca com «Malanka ha sobreviscut durant milers d’anys, impulsant la identitat d’Ucraïna en temps d’agitació, i que millor moment ara, en aquests temps que passa Ucraïna, d’ensenyar la nostra història, cultura i tradicions en present i el futur». Ella afegeix que no hi ha cap associació darrera aquesta festa sinó que és la mateixa comunitat establerta a Roses la que ha decidit bolcar-s’hi per tirar-la endavant. Fins i tot, persones des del mateix país d’origen com l’autora del cartell de la festa que viu a Kyiv. Tot i que Malanka té aquest caràcter festiu, gratuït i la voluntat d’estrènyer lligams, Malovana afirma que potser també servirà per fer evident «que la guerra encara és un fet» malgrat que, a poc a poc, va desapareixent de les portades dels mitjans.

Suport psicològic

Actualment, els refugiats ucraïnesos a Roses no duen a terme activitats junts, tot i que anteriorment el departament de Salut i el Consell Comarcal havia impulsat grups de suport psicològic per a dones que així ho requerien. Poc a poc, s’han anat formant grups d’interès. Allò que si comparteixen és un grup de Whatsapp per assessorar o informar.