La veu de les bibliotecàries pren protagonisme a escena

L’ànima de les biblioteques la trobem entre les pàgines dels llibres que reposen entre les lleixes. També entre els lectors que els devoren amb fruïció. Però hi ha una figura, indubtablement, que fa que tot rutlli: les bibliotecàries. A elles, a la seva memòria i per tancar el centenari de la biblioteca de Figueres, s’ha gestat l’espectacle La veu de les bibliotecàries. Onze actors de la Funcional Teatre -Imma Carrion, Magda Bosch, Claudia Cobos, Berta Sayeras, Ona Vilar, Carme Gifre, Empar Rodon, Marta Figueras, Anna Turró, Laia Alsina i Núria Rodón- llegiran fragments dels dietaris escrits pacientment i al llarg dels anys per algunes d’aquestes dones mentre es projecten imatges i documents. El muntatge, d’accés gratuït, es fa dijous a les 7 de la tarda als Caputxins de Figueres.

L’actual directora de l’equipament, Nati Vilanova, explica que en confegir el programa del centenari van tenir ben clar que la lectura dels dietaris s’havia d’incloure, perquè «era important saber què va passar a la biblioteca tots aquells anys i què explicaven de la història de la ciutat». Aquests textos abracen des dels anys 1922, amb Olga Kirchner a la direcció, fins al 1992, quan Maria Perxés es jubila, i són escrits per una dotzena de bibliotecàries com Adela Riera, Rosa Coronas, també algunes que hi van fer pràctiques. L’actriu i narradora Olga Cercós és qui ha fet la primera adaptació per aconseguir ritme i interès que, finalment, ha coronat Josep Maria Cortada. «Reivindiquem la professió de bibliotecàries, dones que van anar a l’Escola de Bibliotecàries. En els textos es copsen les seves inquietuds, com va evolucionar l’ofici, la vida de la ciutat», explica Vilanova.

La bibliotecària Ester Arché destaca com han escollit per al muntatge moments importants en «el dia a dia de la ciutat: des de la proclamació de la República, la visita de Macià, els bombardejos o la mort de Dalí». Arché comenta que els dietaris eren «documents administratius obligatoris, però elles podien incloure les impressions personals». Així, es recordaran anècdotes i personatges difícils d’oblidar.