«Els meus ballets són, abans que res, retrobades: amb una música, amb la vida, amb la mort, amb l’amor... amb éssers del passat i l’obra es reencarnen en mi, així com el ballarí que ja no soc, es reencarna cada vegada en intèrprets que el superen. Amor a primera vista per la música de Queen. Creativitat, violència, humor, amor, tot és aquí. L’estimo, m’inspira, em guia i, de tant en tant en aquesta terra de ningú on tots anirem un dia, Freddie Mercury, estic segur, toca el piano amb Mozart». Aquestes paraules de Maurice Béjart defineixen què significa per a ell Le Presbytère, un espectacle que després de trenta anys creat encara és inspirador. Tant que el Festival de Peralada l’ha escollit per inaugurar l’edició d’enguany aquest divendres i dissabte a les 10 del vespre.
Potser una part del públic assistent ja haurà vist el muntatge del Béjart Ballet Lausanne en aquest mateix espai, ja que s’havia programat fa uns anys en homenatge a Freddie Mercury i Jorge Donn. El seu director, Oriol Aguilà creu, però, que la força que conté es manté inalterable i que, tal com expressa Queen, «el show ha de continuar». Aquest ballet, que segueix girant pel món com el primer dia i que aquest dilluns passat s’ha representat a Carcassona, es va inspirar en una altra pandèmia, la de la Sida.
