Si hi ha un públic que tots els grans teatres operístics del món desitgin amb fervor, aquest és el jove. Atraure’ls cap al món de la lírica, l’òpera o la música clàssica sembla, però, una operació quasi impossible. L’objectiu és generar en ells tal sentiment, tal emoció que els faci necessari repetir la vivència. Això és el que cerca Followers, un recital, en clau d’humor, imaginat per Albert Estany, on es proposa un recorregut històric per famosos temes de la lírica. Per fer-ho possible, Estany fa ús de la figura d’un youtuber per conduir el muntatge, dels dos darrers guanyadors dels Premis Extraordinaris Castell de Peralada 2020 i 2021 –la mezzosoprano ucraniana Olga Syniakova i el baix-baríton valencià Manuel Fuentes– i de la pianista Marta Viñas.
Quelcom que és innovador en aquest muntatge és que el públic té davant seu uns intèrprets també molt joves que, fins fa poc, eren absolutament desconeguts. En el cas de Manuel Fuentes, ell fa tot just dos anys que es mou pels circuits lírics. Fuentes (1996) va néixer a Crevillent, un petit municipi d’Alacant amb forta tradició coral i de cant. De fet, la seva família materna té molta vinculació amb la coral Crevillentina, una de les més antigues de l’Estat espanyol, on Fuentes va ingressar als 15 anys. «Poc a poc la meva veu va anar evolucionant i em van començar a donar alguns papers en alguna sarsuela i òpera i, fins i tot, algun solo en concerts de polifonia o d’antologia de sarsueles», comenta el baix-baríton. Va ser aleshores quan es començar a plantejar coses més serioses en el món del cant, tot i que va seguir i concloure els seus estudis de magisteri.
Manuel Fuentes reconeix que la seva vida va fer un tomb quan va conèixer, el març del 2019, al tenor de prestigi internacional José Sempere, també natural de Crevillent, qui havia actuat a grans teatres operístics com l’Scala de Milà i guanyat premis de gran prestigi. «Sempere m’havia escoltat i em va dir de provar-me la veu perquè es feia un concurs internacional a la ciutat d’Alacant on ell era membre del jurat i volia portar una veu de Crevillent per revifar aquell cantar del poble, famós arreu», explica Fuentes. Va ser així com Sempere li va començar a donar classes obtenint fruits ben aviat.
No va ser, reconeix el cantant, un camí fàcil. Encara recorda els forts dolors abdominals que va tenir durant llargs mesos i el gran esforç realitzat amb l’objectiu de fer treballar l’instrument i cercar la tècnica que no tenia. «Abans de tot això, jo cantava de forma natural però sense tècnica», explica tot afegint que haver trobar a Sempere va ser la gran sort de la seva vida. «Trobar el mestre ideal és una veritable quimera per a tot cantant jove que vol començar, però, a mi em va arribar d’una manera natural», comenta el baríton. De fet, Sempere, que ja està retirat, va decidir bolcar-se totalment en ell. «Ell fa un apostolat en mi, d’una manera altruista com feien els mestres abans», afirma Fuentes tot reconeixent que, tot i l’esforç, «ha estat un gran plaer i encara estic sorprès que després d’un any llarg encara seguís anant a casa seva amb la il·lusió de seguir treballant i veient l’evolució i el creixement».
Els fruits, però, es van copsar ben aviat: «Vam cremar etapes molt ràpid». En aquest sentit, el primer repte que es van marcar, tant mestre com alumne, va ser alt: el concurs internacional de cant Alfredo Kraus a Las Palmas de Gran Canaria, un dels més importants a l’Estat i a Europa de bell canto. Contra tot pronòstic, Fuentes va arribar a la final i va acabar fent quelcom insòlit: endur-se el primer premi del concurs però també el premi del públic i també a millor cantant espanyol. «Ningú ho havia fet abans», afirma amb orgull. El mateix que va sentir tots els veïns del seu poble, Crevillent, que van sortir massivament als carrers per celebrar-ho. «Encara, a vegades, no sé com va passar això, em va canviar la vida 180º; de ser un mestre de magisteri exercint que no coneix ningú vaig passar a les agències, teatres, managers», comenta encara ara sorprès.
D’allà, Manuel Fuentes rep de mans del director del Teatre de la Sarsuela de Madrid un contracte per fer l’òpera en versió concert Farinelli, amb la que va debutar el febrer del 2020. Mentrestant va decidir provar sort presentant-se al 57è concurs internacional de cant Tenor Viñas, un dels tres certàmens més prestigiosos del món. Competint amb quasi sis centes veus d’arreu del món, algunes d’elles amb trajectòries ja consolidades i molt més professionalitzades, Manuel Fuentes va ser capaç de guanyar no només el premi extraordinari Plácido Domingo, sinó també el premi Festival Castell de Peralada –que el porta ara a protagonitzar Followers– i el premi Fundació de Música Ferrer-Salat. El cantant és conscient que s’està endinsant en un món «difícil, complicat i també molt hermètic» on entren moltes disciplines, no només el cant. La seva voluntat, però, és seguir endavant: «Tinc 25 anys i cap pressa, però tampoc vull fer pauses».
Manuel Fuentes reconeix que venir a Peralada per interpretar l’espectacle Followers li fa un especial afecte perquè «no sabia que és un festival de fama internacional i dels més importants». Pel cantant és essencial «trobar el camí per atraure als joves a l’òpera i fer una regeneració en quant a l’edat del públic». Per aconseguir-ho, han escollit interpretar les peces més representatives i conegudes del món operístic així com «alguna sorpresa final» que s’escapa del món de l’òpera i passa per algun altre tipus de música. Manuel Fuentes destaca la seva partenaire, la mezzosoprano Olga Syniakova, amb qui van coincidir en el seu primer concurs a Alacant on ella també va presentar-se i van arribar junts a la final. De fet, els uneix una forta amistat. Olga Synakova va obtenir el segon premi del concurs Tenor Viñas aquest any, així com els premis extraordinaris del Teatre Real i el Festival Castell de Peralada. Des de l’any 2019, la mezzosoprano estudia a la Càtedra de Cant Alfredo Kraus de l’Escuela Superior de Música Reina Sofia, actualment amb el professor Francisco Araiza.
«Espero que Followers agradi molt als joves i que aquests es facin preguntes sobre l’òpera i s’arrisquin, entre cometes, perquè, al final, anar a l’òpera és una experiència que tothom hauria de viure sense cap prejudici ni estereotips que no són res encertats», reflexiona Fuentes qui és del parer que la vetllada «no deixarà a ningú descontent». Pel cantant serà també un pas més dins la seva trajectòria que seguirà el setembre amb un concert al Teatre Principal d’Alacant per celebrar el 174è aniversari de l’equipament i a l’octubre es desplaça al Teatro Campoamor d’Oviedo per actuar a La Bohème, entre altres.
