Expliquen els historiadors que, al segle XIV, l´abat Bernat del monestir de Sous feu construir l´ermita en homenatge a la Mare de Déu al cim del Mont. Aquest fet va quedar immortalitzat, l´any 2011, en una escultura de Duaita Prat-Tau titulada 7 Monjos i que es va col·locar a l´entrada del Santuari en el moment de commemorar els 700 anys de la seva creació.
El temple i el seu entorn han estat i són motiu de devoció per part dels pobles de la contrada. Els seus habitants protagonitzen romeries fins al Santuari. Avui, la Mare de Déu del Mont és lloc de pelegrinatge, passeig i hostalatge. El Patronat que regeix la seva quotidianitat té cura de mantenir i millorar un espai privilegiat que us aconsellem visitar per a comprendre què volia dir mossèn Cinto Verdaguer quan va deixar escrit: "Dels molts santuaris de Catalunya i de fora d´ella, que he visitat, mai cap se m´havia aparegut tan bell com ara mateix el de la Mare de Déu del Mont".
Des d´aquesta talaia, la plana de l´Empordà, els contraforts dels Pirineus, els volcans de la Garrotxa i el llac de Banyoles són pinzellades d´un maridatge que uneix el cel i la terra des d´un mateix punt. L´ascens al Mont, des de Cabanelles o des de Beuda, ha de ser pausat i tranquil. Ho saben bé prou els excursionistes i ciclistes que hi pugen a la recerca d´una gran recompensa: tocar el cel amb els peus a terra. Si hi aneu amb cotxe o amb moto, la prudència serà la vostra millor companya de viatge.
A l´era del temple, on hi ha l´escultura que representa mossèn Cinto, també hi trobareu una taula d´orientació molt útil per a interpretar el paisatge. Asseguts en els bancs, podreu fer de la contemplació un moment inoblidable.
Pel camí, us aconsellem una visita detinguda al monestir de Sant Llorenç de Sous. Dins del Santuari, la cafeteria, el restaurant i l´hostatgeria us poden ajudar a arrodonir la visita abans o després d´haver passat per l´església que honora a la Verge.
La biblioteca i la cambra amb el llit de mossèn Cinto són punts de visita obligada. Si pareu l´orella en silenci, des d´algun racó podreu escoltar, l´inici del cant del seu Virolai: "Del Mont Verge Maria / Reina de l´Empordà / jo al cel pujar voldria; /Verge Maria, / deu-me la mà".
