La Carmeta, una llum

Divendres passat, a primera hora de la tarda, ens va copsar una de les notícies més inesperades i tristes que podíem rebre: La Carmeta se n’acabava d’anar; un llamp devastador havia acabat amb la seva vida. La consternació, la incredulitat, la ràbia, el dolor ens varen atrapar de sobte. Un cop de puny en ple estómac.

Aquest matí, mentre repassava les seves fotografies que hem anat compartint aquests dies els membres de La Funcional, he topat amb una d’un assaig de l’espectacle Dansa d’agost de l’any 2000. A la fotografia encara hi són la Dolors, l’Helena, la Remei i la Carmeta. Quants records i quantes pèrdues!

Recordo que, en el món del teatre, la primera vegada que vàrem coincidir fou l’any 1984 amb la representació d’El Rei Micomicó d’Abdó Terrades que va dirigir l’Alfons Gumbau al teatre municipal El Jardí. Un parell d’anys més tard, quan feia poc que m’havia fet càrrec de la programació escènica municipal, es va presentar amb el seu gran amic Àngel Burgas per proposar la representació a l’antic escorxador d’una peça ideada per l’Àngel i clarament inspirada en el món teatral i coreogràfic de Pina Bausch. Eren el grup Tarima de joc i l’obra es deia L’eixarranca. Una autèntica innovació en el món teatral figuerenc d’aquells dies. La Carmeta es va presentar al meu despatx amb la mateixa determinació i passió que l’han acompanyat fins al final.

Era una absoluta fan de la companyia de Pina Bausch des que la va veure per primer cop l’any 1985 al Mercat de les Flors de Barcelona. Aquesta admiració per la gran coreògrafa alemanya, compartida amb tants altres dels seus amics i amigues, l’ha mantingut fins al darrer dia. Moltes vegades me l’he imaginat com a una intèrpret de la companyia de Pina Bausch, amb els seus vestits de colors i amb la seva força escènica.

Precisament, la darrera vegada que vàrem coincidir fou el passat 1 de juliol a Montpeller veient l’espectacle Palermo, Palermo d’aquesta companyia. Hi eren també en Xavi, la Mar, l’Àngel i l’Ignasi. Quan aquest espectacle s’inicia, un gran mur de blocs de formigó s’enderroca sobre l’escenari i, damunt d’aquests runes, els intèrprets van evocant un món que intenta sobreviure malgrat tot, que vol aixecar el cap, sense renunciar a l’humor i a l’alegria. Tot un equilibri, i potser una premonició.

Tornant a aquells primers temps, recordo que la nostra passió pel teatre va fer que coincidíssim novament l’any 1998, quan ella i en Xavi varen tornar a Figueres. La seva entrada a La Funcional fou amb Mare Coratge i els seus fills de Bertolt Brecht on feia el paper d’Yvette, la primera vegada que la vaig dirigir. Després va venir Dansa d’agost de Brian Friel on va interpretar magistralment el paper de Rose. L’obra és una evocació tendra i nostàlgica de la infantesa d’un home viscuda en un petit poblet irlandès, juntament amb la mare i les seves quatre ties. Una de les ties, Rose, el personatge interpretat per la Carmeta, té una discapacitat mental i és contínuament protegida per la seva germana Agnes, paper que interpretava la Remei Cuxart. Aquesta mateixa tendresa i nostàlgia em retorna en aquests moments quan penso en la relació que en la trama tenen la Rose i l’Agnes, la Carmeta i la Remei, totes dues ja absents.

Després vingueren molts altres espectacles on ella sempre va brillar. Me’n recordo especialment d’Hotel Sorrento, La Ronda, Nàpols milionària!, Aqui no paga ni Déu!. Tenia molts registres i tant podia ser un còmica espaterrant com adoptar un registre dramàtic colpidor. Era una actriu dotada i molt carismàtica, una de les més representatives de La Funcional.

També va participar durant bastants anys als Pastorets de Figueres, a nombroses lectures organitzades a la Biblioteca i a altres indrets de la ciutat; va impulsar moltes col·laboracions de La Funcional amb Salvem l’Empordà on tenia lligams estrets; va col·laborar amb altres companyies escèniques... La seva capacitat de col·laboració i compromís eren inesgotables. La darrera de les seves aparicions escèniques fou a l’espectacle Estrelles de la companyia de dansa figuerenca Elements on hi va fer el paper d’una insòlita dona de neteja, gran coneixedora de l’univers i les constel·lacions, que introduïa magistralment els diversos segments coreogràfics.

Avui, parlant amb el meu fill petit, em deia que la Carmeta coneixia molt bé quines són les coses veritablement importants en la vida, les gaudia i feia que també les gaudís el seu entorn. Ho comparteixo. També em deia que la Carmeta era una persona que irradiava llum. També ho comparteixo. Em sembla la definició que més li escau: Una llum.

Quanta generositat, quanta alegria, quant compromís, quanta bondat.

Haurem de repensar les nostres vides sense la Carmeta. Per damunt de tot, ho haurà de fer la seva família: En Xavi, l’Arnau, l’Emma, la Pilar i en Francesc. També ho haurem de fer els seus amics i amigues. Finalment, ho haurà de fer la nostra mateixa ciutat perquè ens deixa un buit que és personal i col·lectiu.

Carmeta, des la Funcional que és una altra de les teves famílies, correspondrem a tot l’amor que ens has donat, i te’l retornarem.

T’hem estimat molt.

T’estimem molt.

*(Josep Maria Cortada és membre de la Funcional Teatre).