La nova Llei de Benestar Animal en la qual treballa el Govern prohibirà la cria de mascotes per part de particulars, la compra d'animals en botigues i, a més, proposa la reconversió dels zoos en llocs de cria autòctona en captivitat, entre altres matèries, segons ha explicat el director general de Drets dels Animals, Sergio G. Torres.
En una reunió en el Congrés amb més de mig centenar de col·lectius i entitats relacionades amb la protecció animal, Torres ha exposat les línies generals del text en el qual treballa el seu departament.
Un dels objectius de la norma, segons ha indicat el director general, és el «sacrifici zero» i, per a això, una de les claus és l'«abandó zero». En aquesta línia, la norma crearà fins a sis registres estatals: d'animals de companyia, de nuclis zoològics, de criadors, d'inhabilitats per a pertinença d'animals, professionals del comportament animal i d'entitats de protecció animal.
El primer d'ells busca establir un major control d'aquests animals coordinat entre les 17 comunitats autònomes i de les seves dades, tant de la seva procedència com sanitaris; el de nuclis zoològics no sols permetrà tenir un registre complet, ja que moltes comunitats autònomes no compten amb ell, i tenir un sistema homogeni alfanumèric en tot el país, sinó també evitar que «criadors pirates» puguin publicar anuncis en plataformes d'Internet. Aquest últim punt es veurà també reforçat, a més, pel nou registre de criadors.
Els particulars no podran tenir més de cinc animals en la seva llar i els qui vulguin tenir-los hauran de registrar-se com a nuclis zoològics. En el cas que un particular compti amb cinc o més mascotes quan s'aprovi la llei, no estarà fora de la llei però no podrà adquirir més.
Només professionals per a la cria
La norma també preveu un registre nacional d'inhabilitats per a la tinença i treball amb animals de companyia que, encara que no pot ser públic per la protecció de dades, no permetrà a aquestes persones registrar un animal en el sistema. «El veterinari no haurà de ser policia», ha assenyalat Torres en declaracions a Europa Press.
El director general també ha destacat que es regularà als qui treballen amb animals, que també quedaran registrats, que hauran d'estar formats en criteris de positivitat raonats i amb una formació concreta. Mentrestant, el registre de les entitats de protecció animal té com a objectiu una major «professionalització» d'aquestes.
Amb aquest sistema en funcionament, apunta Torres, s'estarà cada vegada més prop del «sacrifici zero» i també d'una millor regulació de la cria. De fet, ha destacat Torres, «la cria estarà exclusivament permesa a professionals registrats» i es limitarà el nombre de ventrades depenent de les necessitat de nuclis zoològics i establiments, tot això «supeditat a un control veterinari».
En aquest sentit, es prohibirà, per exemple, la cria quan hi hagi més d'un 25% de cosanguinidad en els animals o quan hi hagi malalties genètiques.
«Evitar la compra compulsiva en botigues»
De la mateixa manera, es regularà el sacrifici animal, que només es permetrà «a excepcions vinculades a situacions eutanàsiques», explicitat «bé» en la norma, que «no existeixi la possibilitat que algú, per qüestió de saturació del centre o per comportament de l'animal, pugui accedir a la via del sacrifici».
Una altra de les mesures destacades de la nova Llei de Benestar Animal que també van en la línia del sacrifici zero, és la prohibició dels animals en botiga. «Evita la compra compulsiva», ha assenyalat Torres, i actua quant a la «situació de benestar» de les mascotes «en aquests espais».
De la mateixa manera, es prohibeix la cria d'espècies no autòctones inclosos els zoològics, que «deixaran de poder comprar animals, sobretot grans mamífers i cetacis». L'objectiu, ha explicat el director general, és la «reconversió aquests espais» com a centres de «reintroducció d'espècies autòctones». Com a exemple ha posat el paper del zoo de Madrid en la repoblació de la llúdria ibèrica al país, gràcies a la seva cria en captivitat.
En matèria d'animals no autòctons, la Llei de Benestar Animal també tracta la creació d'un «llistat positiu d'animals de companyia», que determinarà quins animals es puguin comprar i vendre fora del país i que es basarà en tres eixos: que no siguin un problema salut publica, que no siguin un problema de seguretat pública –no permetrà els verinosos–, i que no siguin un problema per al medi ambient –no permetrà als actuals exòtics invasors–.
Tauromàquia i gossos de caça
Sobre els animals en espectacles, Torres ha recordat que hi ha molts d'ells ja regulats per les normes autonòmiques, encara que sí ha apuntat que aquesta llei regularà de manera «estricta» romiatges, cavalcades i altres actes de l'estil en els quals participen animals. Segons ha explicat, s'ha treballat amb col·legis de veterinaris per a determinar una limitació de temperatura, edat o altres aspectes a partir dels quals en animal no podrà accedir a aquesta tasca.
El que no s'inclou en la nova Llei de Benestar Animal és la tauromàquia per ser «pràctics», segons ha indicat Torres. Encara que reconeix que aquesta postura pot portar a crítiques, el director general creu que és «necessari treure una bona llei com aquesta» que implica «més de 35 milions d'animals» i evitar que la seva aprovació «pugui ser alentida» i no arribi abans d'acabar la legislatura.
Quant als gossos de caça, el text els tracta com qualsevol altre gos, és a dir, qui tingui cinc haurà d'estar registrat com a nucli zoològic, si vol criar com a criador i haurà de tenir unes instal·lacions adequades, entre altres aspectes. Això, ha indicat Torres, estarà controlat per les forces i cossos de seguretat que, amb els sistemes d'identificació que posa en marxa aquesta llei i els ja existents, podran controlar que les vacunacions i identificacions estan en regla.
Abans de 2023
La regulació de les colònies felines, la prohibició de la cria d'animals usats per a la pelleteria, la regulació dels santuaris d'animals o la prohibició del tir al colomí o les baralles de galls, l'esterilització generalitzada de les mascotes o la participació d'animals en mitjans de comunicació, són unes altres de les qüestions que s'inclouen en el text.
L'esborrany d'aquesta llei, ha explicat el director general de Drets dels Animals, sortirà a consulta pública el pròxim 6 d'octubre i s'espera que al novembre arribi al Consell de Ministres en primera volta. A partir d'aquí, el text haurà de passar per la tramitació, primer dins de les instàncies del Govern, i després parlamentari. A aquesta última fase, Torres espera que s'arribi al gener del pròxim any i que «l'1 de gener de 2023 estigui en vigor».
Finalment, Torres ha cridat a «estrènyer» a les entitats perquè, ara que s'estan negociant els Pressupostos Generals de l'Estat, s'aconsegueixi una reducció de l'IVA veterinari al 10%. A més, ha recordat que el possible canvi de la situació animal en el Codi Penal és competència de Justícia, un Ministeri al qual, ha apuntat, ja han enviat un text proposada pel qual es canviï el tipus d'animal actual del Codi Penal per «animal vertebrat».
