L’apocalipsi climàtica crema a TikTok: «En 10 anys tots serem refugiats climàtics»

«Demano ajuda als científics de TikTok: convenceu-me que encara hi ha solucions, perquè noto que la meva depressió va a pitjor com més llegeixo sobre la crisi climàtica», diu una ‘centennial’ en un vídeo de TikTok. «Ja no hi ha res que puguem fer per evitar el canvi climàtic», afegeix un altre. «En 10 anys serem refugiats climàtics i els governs no seran capaços de gestionar-ho», deien en un altre vídeo. «Si teniu diners, no compreu cases en estats com Califòrnia. Aneu a Michigan, Wisconsin o Alaska, que tenen més recursos hídrics», comentava una altra amb articles científics a la mà, mentre donava per arrasats alguns territoris dels Estats Units davant una sequera inevitable. Com aquests vídeos, centenars més. 

Ho assenyala tant la BBC com activistes tiktokers: l’apocalipsi climàtica és una tendència a l’alça a l’‘app’. L’alimenten joves pessimistes, obsessionats, paranoics i, aparentment, deprimits, per una cosa que consideren inevitable: un imminent col·lapse mundial davant una crisi climàtica que no es resol, i amb un punt de retorn que ja s’ha creuat. «Hi ha sons d’ocells que mai sentiré perquè la vostra generació ha permès que es destrueixi el seu hàbitat», es queixava una altra usuària, indignada, assenyalant els «vells», entre qui incloïa mil·lennistes de 30 anys. 

Apocalipsi viral

«És un corrent que està guanyant molt terreny a TikTok», assegura Elise (@elisejoshi, a l’‘app’), activista de 21 anys i divulgadora sobre la crisi climàtica a la plataforma. «Porto molt temps aquí analitzant el discurs climàtic, i els missatges que es fan virals són sempre els dels ‘doomers’ (apocalíptics, en anglès), els pessimistes que ho donen tot per perdut, tot i que l’evidència científica demostri que encara no és massa tard».

Segons Elise, els joves ‘doomers’ veuen amb recel els ‘boomers’, la generació X i, fins i tot, els mil·lennistes perquè posen com a solució a tot votar cada quatre anys: «Els joves surten amb pancartes, es queixen, es manifesten, i l’única solució que els donen és passar per les urnes. Però després, quan guanyen els partits que en teoria han d’ajudar a pal·liar la crisi, no ho fan», diu, intentant explicar la impotència que ha portat tants ‘centennials’ a abraçar el col·lapse com l’únic resultat possible a la crisi actual.

Entre el pessimisme i la conspiració

El discurs ‘doomer’ té moltes formes. Marco Silva, especialista combatent notícies falses climàtiques de la BBC, recopila alguns testimonis de joves que, en plena onada de pessimisme viral, adopten actituds pessimistes amb discursos entre apocalíptics i ‘conspiranoics’, en què s’avalen teories pseudocientífiques sobre el col·lapse, o els que utilitzen l’evidència climàtica per crear un pla de supervivència postapocalíptica digne de la sèrie ‘The last of us’. 

També destaquen els que s’aboquen a un pou de negativitat i patiment, descrivint a la càmera símptomes de depressió, obsessió, i fins i tot paranoia causats per la situació climàtica. Per exemple, hi ha casos de joves que asseguren que els és impossible aixecar-se del llit per l’ansietat ecològica, d’altres que descriuen pensaments compulsius que els obliguen a tornar a casa després d’haver marxat per assegurar-se que les aixetes i la llum estan tancades, fins i tot una usuària declarava que havia desistit d’estudiar ja que el 2050 «tots estarem submergits sota l’aigua». 

Inacció climàtica

La tiktokera Alaina Wood (@thegarbagequeen) denuncia que aquests missatges pessimistes i apocalíptics, al final, el que fan, és potenciar la inacció climàtica. En resum, tiktoks en què s’anima els joves a no invertir en el mercat immobiliari perquè el mar engolirà casa seva o a emigrar a països amb recursos hídrics com Noruega abans que arribin refugiats climàtics de països europeus desertificats promouen la màxima de «si és massa tard per salvar el planeta, ¿per què intentar-ho?», segons adverteix la divulgadora. 

Per a Wood, aquests discursos serveixen de reemplaçament per a les notícies falses negacionistes del canvi climàtic, prohibits a l’‘app’. És a dir, a TikTok no trobaràs gent negant que els cotxes contaminen. No obstant, trobaràs gent dient que és «massa tard» i que ja no val la pena fer res. Els dos missatges acaben amb el mateix resultat: desmobilitzar. Segons la BBC, a més, els primers missatges estan vetats pels ‘fact-checkers’ de TikTok, mentre que els de resignació, no. 

Comunicació climàtica

«Les causes de la catàstrofe a què ens estem abocant són tan palpables que fan que la sensació d’impotència sigui encara més gran», diu Olivia Mandle, activista de 16 anys i ambaixadora del Pacte Europeu pel Clima de la Comissió Europea. Qualifica com a «trist» la inacció política i ciutadana davant la crisi climàtica, cosa que explica el pessimisme de què tants joves fan gala a TikTok. 

No obstant, Mandle es posiciona en la lína de Wood i Elise, i afirma que la comunicació climàtica ha d’anar acompanyada de l’optimisme, enfocant-se en les victòries i els resultats de les accions climàtiques, i així seguir animant a l’acció. És el cas, per exemple, del colombià de 14 anys Francisco Vera, un referent internacional en la lluita contra el canvi climàtic, i que destaca per la seva presència en les xarxes per explicar notícies i actualitat ecoesperançadores. Davant una onada de desinformació climàtica en forma de pessimisme i frustració, encara hi ha veus joves que continuen lluitant sense donar-se per vençudes.