L’avió que havia de transportar a Ruanda un grup de deportats pel Govern del Regne Unit es va quedar finalment a terra. El viatge va quedar cancel·lat després de la intervenció en l’últim moment del Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH), que va aturar momentàniament les expulsions, quan el Boeing 767 es disposava a enlairar-se des de la base de la Royal Air Force de Boscombe Down, a 130 quilòmetres de Londres. No hi va haver reacció immediata del Ministeri de l’Interior, que ha vist frustrats els seus plans.

Acabava així una jornada d’apel·lacions, primer als tribunals britànics i després a la desesperada per part dels advocats a Estrasburg. En un primer moment l’Executiu del Regne Unit va anticipar un enviament de 150 irregulars, un nombre que gradualment es va anar reduint fins a quedar en res. El viatge tenia un cost de 600.000 euros, als quals cal afegir molts milers més de despeses legals. Un disbarat que no resol en absolut el problema. Dimarts, 300 sensepapers van arribar al port de Dover en llanxes. Dilluns en van arribar més d’un centenar.

El Govern de Boris Johnson va deixar clar que era igual el nombre d’expulsats. El vol havia de sortir tant sí com no com a exemple dissuasori per desanimar les xarxes que organitzen el tràfic humà al Canal de la Mànega. «Ha sigut molt difícil trobar una manera de fer-ho que sigui humana. No és raonable mirar d’enviar de tornada els barcos quan són detectats al canal anglès, ja que són aigües molt perilloses. Hem de treballar de manera humana i amb compassió perquè és el correcte, però alhora hem de trencar la manera d’operar de les bandes», va declarar Johnson a l’inici del Consell de Ministres.

Advocats còmplices

Malgrat la gran controvèrsia i les dificultats legals, Johnson està disposat a seguir endavant amb els plans de deportació al país africà. «Pensem que hem establert una associació adequada amb Ruanda. I sí, potser necessitarà temps perquè funcioni adequadament, però això no significa que no continuï». El primer ministre va criticar els advocats que estan intentant aturar les deportacions i els va acusar de «complicitat en el treball de les bandes criminals. Amb això soscaven la confiança en el sistema legal» .

Quan li van preguntar si, ateses les traves legals, no seria el moment que el Regne Unit deixés la Convenció Europea de Drets Humans, Johnson no va descartar aquesta possibilitat. «¿Seria necessari canviar algunes lleis per ajudar-nos a avançar? Podria ser. Totes les opcions estan en constant revisió», va ser la seva resposta. Aquesta decisió seria encara més dràstica i controvertida, però el globus sonda ja està llançat.

Carta dels bisbes

Les crítiques que ha suscitat la política d’expulsió per força d’individus que en molts casos arriben demanant asil, fugint de països en guerra, on han patit persecució i violència, deixen fred Johnson i divideixen els britànics. El 44% creu que és una bona idea, el 40% s’hi oposa.

En una carta al diari ‘The Times’ els 23 bisbes de l’Església <strong>d’Anglaterra</strong>amb escó a la Cambra dels Lords, encapçalats per l’arquebisbe de Canterbury i el de York, van qualificar d’«immoral» un pla «que avergonyeix la Gran Bretanya». «Aquests deportats a Ruanda no tenen possibilitat d’apel·lar o de reunir-se amb la seva família a la Gran Bretanya. No s’ha tingut en consideració la seva petició d’asil, el reconeixement de la seva condició mèdica o altres necessitats». El mateix diari es feia ressò una setmana després d’un comentari privat del príncep Carles qualificant d’«horrible» la nova pràctica migratòria. Johnson va negar que el comentari fos cert, però cap font del palau ho ha desmentit.

Revisió del Suprem

El Regne Unit va arribar a aquest acord amb el Govern de Ruanda a l’abril i en aquell moment el primer ministre va anunciar que s’enviarien a aquell país «desenes de milers» de persones en situació irregular en els pròxims anys. L’esquema s’aplicarà als homes sense família que entrin il·legalment en llanxes o camions. Els expulsats no tindran la possibilitat de tornar al Regne Unit. El seu bitllet, ha especificat, serà «només d’anada», tret que el Tribunal Suprem decideixi en les pròximes setmanes una altra mesura després d’una revisió en profunditat encara pendent de l’esquema del Govern. Les Nacions Unides també han advertit que aquesta política infringeix l’«esperit de la lletra» de les obligacions internacionals de la Convenció sobre l’Estatut de Refugiats de 1951 al desplaçar la responsabilitat dels demandants d’asil a un altre país.