La prohibició de l'ús de tot tipus de peces que ocultin la cara -com un passamuntanyes o el vel integral islàmic conegut com a burca- en espais públics d'Holanda entra en vigor aquest dijous enmig de la rebel·lió de diverses de les parts que han d'aplicar la llei.

La norma, ratificada el passat estiu pel Senat, defineix la prohibició com a "parcial", i no "total", perquè només limita l'ús d'aquestes peces en àrees públiques com escoles, hospitals, transport públic i edificis governamentals.

Encara que estava previst que entrés en vigor a principis d'aquest mes de juliol, les escoles van demanar un ajornament de l'entrada en vigor de la norma perquè la seva aplicació no compliqui el final del curs escolar, provocant tensions amb les mares que utilitzen la peça islamista del burca o nicab.

No obstant això, encara segueix havent-hi dubtes sobre com s'ha d'exigir, a la pràctica, el respecte de la llei. L'incompliment està penat amb una multa de 150 euros, i només està permès el seu ús quan es tracta d'una necessitat per a la protecció del cos per qüestions de salut, seguretat, esport o treball.

Els conductors d'autobusos o trens tenen l'obligació de no permetre l'entrada a una persona que porta la cara oculta, però no estan autoritzats a fer complir la llei, de manera que les empreses de transport han deixat clar que els conductors informaran els passatgers de la prohibició però evitaran qualsevol tipus de xoc amb ells, i tampoc detindran el vehicle fins que arribi la policia, per no retardar el viatge.

Per la seva banda, la Policia ja ha indicat en una nota que no anirà "al darrere d'un tramvia en moviment on una persona està infringint la llei cobrint-se la cara" i ha recordat que entrar a comissaria amb un burca o un passamuntanyes és "incomplir la norma".

Un portaveu del Ministeri holandès de l'Interior assegura que seguiran parlant amb les autoritats competents per parlar de la implementació de la llei i ha subratllat que quan hi ha una nova norma, sempre hi ha dubtes sobre com obligar al seu compliment.

A més, la Federació Holandesa de Centres Mèdics Universitaris rebutja la implementació de la llei per temors a què les dones amb burca evitin l'atenció mèdica si no se'ls permet entrar al centre i adverteix que els hospitals "no haurien d'encarregar d'aquesta tasca, que és responsabilitat de la Policia i el poder judicial ".

La prohibició va ser posada a l'agenda fa tretze anys pel polític ultradretà Geert Wilders, que va exigir una prohibició total del burca perquè, segons ell, impedeix la integració de les dones en la vida social i laboral del país.

En resposta a aquesta prohibició, el partit islamista de Rotterdam NIDA es va oferir a pagar les multes a les dones que optin per seguir fent servir aquesta peça en espais públics, i ha alertat que "la llibertat de religió està en joc" i aquesta norma condueix a l'estigmatització i l'aïllament "de les dones que fan servir el vel integral.

Holanda segueix així els passos que ja han pres Dinamarca, França i Bèlgica, on la prohibició s'estén fins i tot als carrers, després que el Tribunal Europeu de Drets Humans dictaminés en 2014 que una llei així no viola les llibertats religioses.