Gairebé 200 països han començat les negociacions globals sobre el canvi climàtic aquest dilluns a Durban, Sud-àfrica. La cimera, però, comença amb poques esperances per salvar el protocol de Kioto, dissenyat per retallar les emissions de gasos d'efecte hivernacle, als quals els científics responsabilitzen de la pujada del nivell del mar, tempestes intenses i sequeres. Els països han estat durant anys en desacord i les esperances de fer un progrés substancial són poques, tot i les advertències creixents de la comunitat científica. La cimera, que tindrà lloc fins el 9 de desembre, ha començat amb retard a causa de la impuntualitat del president de l'anfitriona Sud-àfrica, Jacob Zuma.
Els Estats més pobres recorden que els rics ja han fet servir molt de carbó, petroli i gas i reivindiquen que ells han de poder sortir d'alguna manera de la pobresa. De la seva banda, les nacions més desenvolupades defensen que les grans economies en auge, com la Xina, l'Índia i el Brasil, han de cenyir-se als límits d'emissions si el món vol tenir alguna possibilitat d'aturar el canvi climàtic.
Dos informes de les Nacions Unides publicats aquest mes han subratllat que els gasos d'efecte hivernacle han arribat a nivells rècord a l'atmosfera i que un major escalfament del món portarà més inundacions, ciclons més forts i sequeres més intenses.
L'Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmics (OCDE) ha assegurat que la mitjana global de les temperatures podria augmentar entre 3 i 6 graus Celsius al final del segle si els governs no contenen les emissions. Això povocaria la destrucció de diversos glaciars i faria apujar el nivell del mar. L'OCDE subratlla que l'augment en un 80% de la demanda d'energia global farà augmentar les emissions de CO2 en un 70% de cara al 2050 i les emissions del transport s'espera que es doblin, a causa, en gran part, de l'augment de cotxes dels països en vies de desenvolupament.
Davant d'aquestes perspectives, el protocol de Kioto demana als països més desenvolupats que retallin les emissions dels gasos d'efecte hivernacle. Les negociacions a Durban són la darrera oportunitat per establir nous objectius abans que la primera fase del protocol acabi el 2012. "Potser sembla impossible, però es pot aconseguir", ha dit als delegats Christiana Figueres, secretària executiva de la Convenció Marc sobre el Canvi Climàtic de les Nacions Unides.
Petits passos
Els diplomats reunits a Durban esperen que s'aconsegueixin alguns progressos sobre el finançament per ajudar els països en vies de desenvolupament que tenen un risc més alt pels efectes de l'escalfament global, sobretot pel que fa a Àfrica i els petits Estats que estan en illes.
Els països rics s'han compromès a vetllar per l'objectiu de donar 100.000 milions de dòlars l'any de cara al 2020. Però els Estats Units i l'Aràbia Saudita s'han oposat a alguns aspectes del Fons del Clima Verd que ajudarà a proveir aquests fons. Segons informa Reuters, també hi ha una possibilitat que les nacions riques es comprometin a fer més retallades en les emissions.
Però la crisi del deute que colpeja l'eurozona i els Estats Units fa improbable que aquests països donin més ajuda o imposin noves mesures que puguin afectar les seves expectatives de creixement. "Atesa la situació econòmica i política, renovar el protocol de Kioto és altament improbable", ha dit a Reuters la directora del programa internacional del clima al Fons de Defensa del Medi Ambient (EDF, segons les seves sigles en anglès), Jennifer Haverkamp. "Però això no és una excusa perquè el món s'assegui i no faci res".
Qualsevol decisió depèn que la Xina i els Estats Units, els dos països que més gasos emeten del món, arribin a un acord vinculant per emprendre una actuació de cara al 2015. Tots dos, però, s'hi ha resistit durant anys. Rússia, el Japó i Canadà defensa que no s'adheriran a un segon compromís sobre Kioto a menys que els països que més emeten també hi donin suport. Els enviats pronostiquen que aprovar un pacte amb ordres vinculants serà difícil, ja que només la Unió Europa, Nova Zelanda, Austràlia, Noruega i Suïssa el signarien.
L'Aliança de Petits Estats (AOSIS, en les seves sigles en anglès) ha assegurat: "Si Durban aplaça un acord vinculant i tanca la porta a l'ambició d'ampliar la mitigació abans del 2020, molts dels nostres petits illes-estat estaran literalment i figurada condemnats".
