Milers d'egipcis s'ha tornat a reunir aquest divendres a la plaça de Tahrir del Caire per protestar contra el Consell Suprem de les Forces Armades, el govern militar, en el dia amb més afluència després d'una setmana de protestes.

Les manifestacions, que se succeeixen des de divendres passat, van ser convocades davant la falta d'avenços en la transició cap a la democràcia i els abusos comesos per l'Exèrcit des que va assumir el poder després de la caiguda de l'expresident Hosni Mubarak l'11 de febrer d'aquest any . Almenys 41 persones han mort des de dissabte per la repressió de les forces de seguretat.

Diverses ciutats egípcies han estat escenari dels enfrontaments entre l'Exèrcit i la Policia antiavalots i els manifestants. La plaça Tahrir i els carrers del voltant han estat presos per la violència amb els concentrats tirant pedres i les forces de seguretat responent amb boles de plàstic. Algunes organitzacions de Drets Humans denuncien que han utilitzat munició real.

Els activistes convocants de la marxa d´aquest divendres han demanat que s´acudeixi al "divendres de l'última oportunitat". Els divendres, dia religiós entre els musulmans, és quan s'han experimentat més afluència en les protestes convocades en les revoltes d'aquest any al Pròxim Orient i el nord d'Àfrica.

Ahmed Mohey el Din, un dentista de 27 anys que ha assistit aquest divendres a Tahrir ha explicat: "Hem vingut a posar veu al nostre rebuig sobre les maniobres del Consell militar i a posar l'accent en les nostres demandes de lliurar el poder a un consell presidencial civil i un govern de salvació nacional amb plens poders ".

"El nombre (de manifestants) creixerà després de la plegaria ja que esperem que diverses marxes procedents de diversos districtes s'uneixin a les protestes a la plaça", ha assenyalat.

Ganzouri, nou primer ministre

El Consell Suprem de les Forces Armades ha anunciat aquest divendres que ha designat l'exprimer ministre entre el 1996 i el 1999 Kamal Ganzouri com a nou cap del govern "amb plens poders". En conversa directa amb Reuters, Ganzouri ha explicat que "tot s'explicarà".

Després de la confirmació de la seva elecció, s´han produït nous càntics entre els manifestants: "´S´empoten un lladre i nomenen un altre lladre".

Mohamed Abdel Kerim, estudiant universitari, ha assenyalat que la designació de Ganzouri pretén dividir els manifestants. "No volem ningú de l'anterior règim i volem plens poders per al nou govern", ha comentat.

Entre les xerrades informals dels concentrats, apareixen tres noms que podrien ser acceptats com a primer ministre: l'esquerrà i líder del Partit Dignitat, Hamden Sabahi, que ha anunciat la seva intenció de presentar-se a les eleccions presidencials d'Egipte, l'islamista dels Germans Musulmans Abdel Moneim Abul Futuh, i l'exdirector de l'Agència Internacional per a l'Energia Atòmica (AIEA) Mohammad al-Baradei.

"Hi ha un consens a Tahrir sobre l'elecció de Sabahi, Abul Futuh i Al-Baradei com els polítics i tecnòcrates més adequats per formar govern", ha explicat Amr Salah, un dels congregats.

Alguns activistes han criticat a les xarxes socials l'elecció de Ganzouri per pertànyer a l'època de Mubarak, assegurant que els faraons eren millors alternatives. "Tutankamon és més adequat perquè pertany a la joventut", ha assenyalat un activista en referència al jove faraó.

Al-Baradei, entre els manifestants

Al-Baradei s'ha unit aquest divendres a les protestes a Tahrir abans de dirigir-se a l'hospital instal•lat a la mesquita Omar Makrama, prop de la plaça. Davant la pressió dels convocats que pretenien parlar amb ell, l'exdirector de l'AIEA ha abandonat el lloc, segons el diari 'Al-Ahram'.

Segons el diari britànic 'The Guardian', també ha acudit a les protestes d'aquest divendres a la plaça del Caire Wael Ghonim, un dels treballadors de l'empresa Google al país, que es va convertir en un dels principals bloggers i activistes prodemocràcia del país després d'estar diversos dies a la presó abans de la caiguda de Mubàrak.

L'Exèrcit va assegurar dijous que les seves actuacions durant l'última setmana pretenien impedir un vessament de sang entre la població egípcia. A més, va demanar perdó als familiars de les víctimes i va oferir una sèrie de compensacions per als ferits i els familiars dels morts, així com va anunciar l'obertura d'una investigació independent.