Danielle Mitterrand, vídua de l'expresident francès François Mitterrand i veterana activista pels Drets Humans, ha mort aquest dimarts als 87 anys d'edat, segons han informat els mitjans de comunicació francesos.
Segons Radio France Internationale (RFI), Mitterrand havia estat hospitalitzada el passat divendres a causa d'una anèmia i de problemes respiratoris. Els últims anys de la seva llarga vida els va dedicar a France Libertés, una fundació creada per ella mateixa fa 25 anys per defensar els Drets Humans i els drets dels pobles.
Nascuda el 1924 com Danielle Gouze, als 17 anys es va unir a la Resistència contra la invasió nazi com a agent d'enllaç, mentre els seus pares donaven aixopluc als partisans. A principis de 1944, la seva germana Christine Gouze li va presentar a François Morland, nom de guerra de François Mitterrand, amb qui es va casar mesos més tard.
El matrimoni va tenir tres fills: Pascal, nascut el 1945 i mort als dos mesos; Jean-Christophe, nascut el 1946, i Gilbert, el 1949. El 22 de maig del 1981, es va convertir en 'primera dama' (expressió que mai li va agradar) amb l'arribada a la Presidència de la República del seu marit, el socialista François Mitterrand.
Una ´primera dama´ combativa
Miterrand va exercir la Presidència de França fins al maig del 1995 i va morir el gener del 1996 a causa d'un càncer de pròstata. Durant els seus catorze anys com a esposa del president, Danielle Mitterrand no va saber sotmetre al paper decoratiu de 'primera dama' i es va implicar en els problemes de les persones més desfavorides, tant a França com a la resta del món.
En aquest període, va rebre nombroses cartes i fins i tot va arribar a reclamar personalment la implicació dels ministres del seu marit per buscar solucions als problemes que se li exposaven. El 1986 va posar en marxa la fundació France Libertés, des d'on va lluitar pels "drets dels pobles" i ha criticat durament "un capitalisme que es destrueix a si mateix, víctima de la seva desmesura totalitària i del seu menyspreu pels valors humans no mercantils ", segons les seves pròpies paraules.
En els anys de la Presidència del seu marit, Danielle Mitterrand es va implicar també en la lluita pels drets dels kurds i els tibetans i va visitar en nombroses ocasions a l'expresident cubà Fidel Castro, el que li va permetre aconseguir l'alliberament de nombrosos presos polítics de l'illa.
Tampoc va tenir problemes per opinar sobre la política interna del seu país. El desembre del 1986, no va dubtar a criticar el govern del conservador Jacques Chirac (successor del seu marit a la Presidència), en plena 'cohabitació' amb els socialistes. El 1993, el torn li va tocar al ministre de l'Interior, Charles Pasqua, a causa de la seva política sobre immigració.
