Un jutge anul·la el procés urbanístic que va permetre el trasllat de la Clínica Girona
La sentència veu «arbitrària» la delimitació de tot l’àmbit que va permetre l'operació, amb tres finques heterogènies (el vell edifici, el nou emplaçament i un bosc a l'Avellaneda) i separades tres quilòmetres
Posa en qüestió els diferents càlculs utilitzats per obtenir la compensació per la ciutat
L’Ajuntament n’estudia l’abast i el centre està a l'expectativa dels passos municipals

La Clínica Girona, en el seu actual emplaçament, al sud de la carretera Barcelona. / Marc Marti
Tapi Carreras
Un jutge de Girona ha declarat nul·les les operacions urbanístiques que va tirar endavant l’Ajuntament de Girona i que van permetre el trasllat de la Clínica Girona a la seva actual ubicació, la carretera Barcelona, a l’entrada sud de la ciutat. La sentència del jutjat número 3, fruit d’una impugnació, anul·la i deixa sense efecte el projecte de reparcel·lació de tot l’àmbit, aprovat definitivament el 3 de juny de 2017, i considera il·legal, per ser contrària a dret, la modificació del Pla General que va delimitar el polígon d’actuació que va propiciar el trasllat de la Clínica.
El jutge considera que es va delimitar un àmbit discontinu de manera no motivada i arbitrària per possibilitar l’operació. En concret assenyala que es va donar unitat poligonal a tres àmbits heterogenis entre si i molt separats entre ells. Per una banda, la finca on hi ha l’antiga Clínica, al carrer Joan Maragall, en un sòl urbà consolidat. Per altra banda, l’espai on hi ha el nou equipament sanitari, a la carretera Barcelona, que era d’ús industrial a 1,5 quilòmetres. Finalment, un tros de bosc a l’Avellaneda, aleshores sol no urbanitzable, a tres quilòmetres de l’antiga clínica i a 1,5 quilòmetres de l’actual.
Això va permetre per una banda, que la Clínica cedís a la ciutat un tros d’aquell bosc, com a zona verda per a la ciutadania. Es tracta d’una zona verda de 19.214 metres quadrats, situat a la zona de l’Avellaneda, entre els carrers del Vuit de Març de 1908, Astúries, Ricard Viladesau i Aragó. El jutge però, ho veu irregular perquè entén que una operació urbanística en un sector de la ciutat ha de tenir el seu aprofitament i benefici de la ciutat més a prop que els 1,5 quilòmetres respecte a la zona de la nova Clínica o els tres de l’anterior edifici. Actualment, les zones verdes s’han de situar a una distància màxima de 500 metres del lloc on es concentra l’edificabilitat. Critica que no hi hagués anàlisis d’altres alternatives possibles, en terrenys més propers.
Subscriu-te per seguir llegint
- Té 39 anys i viu sol en un poble abandonat que lluita per salvar-lo de l'oblit: 'El meu pare estimava molt aquesta terra
- L’Orquestra Di-Versiones i Els Catarres captiven milers de persones a la tercera Bertranada Fest
- La galeria Cadaqués deixa de funcionar aquest estiu: Huc Malla busca 'agafar una mica d'aire' després de 23 anys
- Víctor Rojas, pastor del cap de Creus amb 700 ovelles: 'Els incendis s'apaguen a l'hivern gestionant el territori, no a l'estiu
- Troben una de les llagostes més rares i protegides de Catalunya a la Garriga d'Empordà
- Defuncions del 20 de juliol de 2026 a l'Alt Empordà
- Mor Nuri Trias, dama del teatre figuerenc i una ferma defensora del país
- Agenda del 20 al 26 de juliol a l'Alt Empordà