Pere Horts, el professor que vigilava el cel

El professor i activista ambiental figuerenc Pere Horts i Font ens va deixar divendres passat, amb 67 anys. Estava casat i tenia dos fills. Va ser acomiadat a la funerària Empordanesa-Àltima, diumenge al migdia.

«La contaminació lumínica és un dels fets més greus que provoquem els humans i no fem gairebé res per a evitar-la». Així de taxatiu s’havia mostrat sempre Pere Horts i Font (Figueres, 1956-2024). Era fill de Benet Horts Cairó i Josefina Font Taxer, una família pagesa de la capital empordanesa. La seva mare ens va llegar un dels testimoniatges més colpidors de la guerra civil amb el llibre de memòries Una veïna de Figueres.

Pere Horts va estudiar Filosofia i Lletres a Barcelona, exercint en la major part de la seva carrera professional com a professor i catedràtic a l’Institut Ramon Muntaner. Fundador i president de l’Associació Astronòmica de Figueres, a principi dels anys noranta va portar les seves inquietuds a les aules i va ser el promotor de la campanya Cel Fosc, que faria de Figueres una ciutat pionera en la lluita contra la contaminació lumínica i que esdevindria una activa associació ambiental. Per aconseguir els seus propòsits, va comptar amb l’assessorament de l’Institut d’Astrofísica de Canàries i la International Dark Sky Association, entre altres entitats de referència. Va formar part de la comissió tècnica d’elaboració de la Llei i el Reglament de la Contaminació Lumínica a Catalunya.

El també professor i escriptor José Luis Bartolomé, amic seu, el va acomiadar amb aquest poema: «Lluna d’hivern vestida de cel fosc / s’emmiralla en les cuques de llum / que jogasseres escorten el caminoi / vers l’enigma sideral, potser un jardí?».