Entrevista | Francesc Giner Jutge de pau de Roses

«Ser jutge de pau és un servei per al poble que es fa de forma vocacional»

«Fins ara no hi havia continuïtat en les persones que feien la funció»

Si s’han d’aplicar canvis, ho faré, com quan vaig entrar en política»

Francesc Giner és el nou jutge de pau de Roses. | ARTURO LÓPEZ

Francesc Giner és el nou jutge de pau de Roses. | ARTURO LÓPEZ / SÒNIA FUENTES. roses

Sònia Fuentes

Sònia Fuentes

Francesc Giner, l’exregidor de Gent del Poble, és el nou Jutge de Pau de Roses. Retirat de la vida política i prejubilat, considera que és el moment oportú per dedicar el seu temps a oferir aquest servei al poble de Roses.

Què l’ha portat a presentar-se com a Jutge de Pau de Roses?

Fa uns anys que a parer meu aquest servei no funcionava perquè s’havien trobat jutges molt joves que estaven de ple dins la seva vida laboral i que al meu entendre no complien ben bé les expectatives del que ha de ser un jutge de pau. L’última jutgessa de pau va renunciar al càrrec possiblement per motius professionals. Llavors vaig decidir presentar-me. Ho vaig comentar amb el meu partit, Gent del poble, i els va semblar bé. També vaig parlar amb altres persones de l’Ajuntament, que al final són els que decideixen, i vaig veure que podria tenir aquest suport i em vaig apuntar.

Quins requisits creu que ha de tenir un jutge o una jutgessa de pau?

Jo ara mateix m’he prejubilat i he deixat la política. Tinc 64 anys i també conec bé la gent del poble. Ells també em coneixen a mi i penso que un jutge de pau ha de complir requisits concrets: ha de ser una persona que visqui a Roses de fa molts anys, que estigui jubilat o prejubilat més que una persona jove que està en plena vida laboral o que ni tan sols viu a Roses. Tot plegat va fer que jo em presentés. De fet, aquests són alguns dels requisits del que ha de ser un jutge de pau o una jutgessa de pau.

Quines seran les seves principals funcions?

Oficiar casaments, registrar defuncions i naixements i, fins i tot, fer de mediador en possibles conflictes entre persones o entitats abans de no arribar als tribunals, l’objectiu és que es pugui resoldre en un jutjat de pau.

"He sortit del món laboral, tinc temps i formar part activa de l'administració m'il·lusiona"

S’afronta a una etapa molt diferent de les anteriors, que és el que li fa especial il·lusió?

Entre el gener i el febrer entraré com a jutge de pau, un cop es compleixi el tràmit que l’Ajuntament de Roses ho notifiqui al Jutjat d’Instrucció de Figueres perquè doni el seu vistiplau i em fa realment il·lusió. Tenia un veí que va ser jutge de pau durant trenta anys i jo me l’estimava molt i ara, ser un dels seus successors, em causa emoció ser-ho jo. Ell era en Miquel Vicens Sala, de can Granyela, un veí que tota la vida va fer aquest servei i era ben bé el que significa la figura d’un jutge de pau: era una persona gran amb una experiència, del poble, mig retirat. Això juntament amb el fet que ja he sortit del món laboral, tinc temps lliure i podré formar part activa de l’administració del poble, m’agrada. Penso que és un servei per al poble que es fa de forma vocacional.

De la reforma que plantejava el Consejo General del Poder Judicial i que preveia la supressió dels jutjats de pau, què en pensa?

Les coses de l’administració van tan lentes..., però sé del cert, pel que he vist, que la majoria dels pobles petits hi estan en contra i a mi no em sembla bé, tampoc. Fa temps que es parla d’aquest tema, però penso que és un error, perquè el que fas és estalviar feina a l’administració de justícia i tots sabem com van de carregats aquests organismes. Pot ser que arribi el dia que es faci aquest pas, però no ho veig gaire coherent.

Coneixent el tarannà de la gent de Roses i l’activitat del municipi, creu que tindrà poca o molta feina?

Penso que amb un cop o dos que assisteixi a la feina a la setmana estarà feta. A Roses, tenim una gran quantitat de gent i no sé què em trobaré, però si s’ha de treballar, es treballa. Fins ara no m’he plantejat expectatives, el que vull és donar continuïtat al servei, veure com està l’oficina, el personal i si s’ha d’aplicar algun canvi, ho faré. Ja ho vaig fer quan vaig entrar de regidor a l’Ajuntament de Roses.

De quins canvis està més satisfets de la seva etapa com a regidor?

Quan vaig entrar com a regidor de Cultura i Festes a l’Ajuntament de Roses, vaig veure que el carnaval era una festa que necessitava canvis importants. Vaig engegar una sèrie de propostes per solucionar problemes que hi havia. Ara també, si veig coses que estan encallades, perquè crec que els 3 o 4 últims anys s’ha perdut temps, hi posaré mà.

Com valora aquesta etapa política ja finalitzada?

Ho valoro de forma positiva, estava previst i parlat amb companys de partit. Han sigut tres legislatures com a regidor, 12 anys, quatre a l’oposició i vuit governant i ja en tenia prou. Penso que quan ja tens una edat, en la política activa del poble, sempre s’ha de donar pas. És molt maco ser regidor i portar les regnes del municipi i tothom qui ho vulgui ha de tenir l’oportunitat de fer-ho. No soc del parer que els regidors estiguin actius vint anys, per exemple, no m’ha agradat mai.