«L’emoció et porta a l’acció, és més ràpida que la raó»

Monia Presto –experta en gestió emocional, neurociència, psicofisiologia clínica, sexologia i teràpia de parella– fa divuit anys que exerceix la seva professió. La seva experiència i passió per ajudar les persones l’han conduïda a desenvolupar el seu propi mètode, conegut com a Teràpia Integradora Estratègica (TIE). A més, en el seu nou llibre Tu cerebro emocional (RBA, 2023), comparteix una visió accessible i amena sobre com gestionar les emocions de manera efectiva i fàcil.

Monia Presto va néixer a Itàlia, però fa catorze anys que viu a Catalunya. «Quan vaig arribar a Barcelona, vaig trobar feina com a psicòloga en una clínica prestigiosa, vaig començar ràpidament a treballar en els mitjans de comunicació divulgant la psicologia a la TV, ràdio i diaris. Em vaig adonar que tenia una altra habilitat: explicar temes de psicologia difícils, de manera fàcil».

En el seu darrer llibre, que ja ha arribat a publicar la seva segona edició, Presto presenta una història que combina elements de ficció i realitat. La protagonista és una terapeuta que travessa un viatge en solitari a Cadaqués després d’una separació i experimenta un ampli espectre d’emocions, des de les bàsiques com la tristesa, la ràbia i la por fins a la comprensió, l’acceptació i la transformació. «Aquest viatge és semblant a un procés de dol, on les emocions juguen un paper fonamental, totes les emocions tenen un propòsit i són fonamentals per a la nostra supervivència» explica l’autora. Dins el relat, el lector pot explorar les emocions bàsiques i entendre com gestionar cadascuna d’elles. Avui dia algunes estan etiquetades com a negatives, «però si les cavalques, elles són com ones que venen i se’n van i després, un cop hagis entès el missatge de les emocions, pot sortir una persona transformada i resilient».

Connexió entre emocions i cos

Les emocions, diu Presta, es generen primer en el cos. Proposa exercicis pràctics per ajudar les persones a identificar els senyals que el seu cos emet quan experimenten emocions. En tancar els ulls i sintonitzar amb el cos, és possible detectar la ubicació de les emocions i comprendre el seu missatge. Recomana fer un diari emocional com una eina d’entrenament per millorar la consciència emocional. «Hi ha pacients que ja ho tenen integrat i saben reconèixer a l’instant el missatge del cos».

Segons l’autora, «donem més importància al cap. Som fills del llegat de Descartes, ‘Penso aleshores existeixo’ i donem més importància a la raó que a l’emoció pensant que potser deixar-se portar per aquesta emoció desbordant i no és el bon camí». Presta subscriu que «Descartes anava molt equivocat, perquè a la seva època no hi havia coneixement de neurociència i avui en dia sabem que no tenim cap decisió que no prenem amb emoció. L’emoció és la que et porta a l’acció i et motiva, i l’emoció és més ràpida que la raó. Sabem que el neocòrtex reacciona més tard respecte a l’amígdala que, en 33 mil·lisegons, ens diu si alguna cosa per nosaltres és convenient o no, ja ens protegia en l’època de les cavernes». Insisteix que «si hi ha alguna intuïció que et fa fugir d’un lloc o d’una persona, hem de saber veure que aquell no és el camí». De fet, ens recorda que tenim tres cervells: l’emocional, el racional i el del cor, que té quaranta mil neurones i un camp magnètic de dos metres: «El teu camp magnètic entra en contacte amb el d’una altra persona i allà també es produeix una intuïció, per exemple, això passa quan algú no et cau simpàtic i no saps per què: el sistema emocional és la nostra brúixola».

El camí per saber gestionar les emocions requereix entrenament: «Primer cal reconèixer-les, abraçar-les i, un cop s’hagi fet aquest pas, sents un alleujament. Després, des d’aquesta posició, pots pensar millor. En canvi, si intentes tapar l’emoció, aquesta surt per una altra banda, i serà pitjor, perquè podem desenvolupar malalties físiques». És millor poder plorar. De fet, diu l’autora, «estem programats per plorar cent litres de llàgrimes a l’any. Quan plores, et quedes amb aquella sensació d’alleugeriment i és perquè expulsem substàncies tòxiques del cos i s’activa la leucina, que és com un analgèsic natural».

Presto destaca com les xarxes socials i la tecnologia han influït en la percepció de la felicitat i la gestió de les emocions. Adverteix sobre el perill de la «mercantilització del vincle afectiu», on la pressió de mostrar felicitat constant a les xarxes pot portar a problemes d’ansietat i depressió. Proposa un enfocament més autèntic en lloc de buscar validació en línia.

L’autora també planteja la necessitat d’una educació emocional que ajudi les persones a entendre i gestionar les seves emocions. Esmenta que la generació actual, com la Generació Z, s’enfronta a reptes únics relacionats amb la tecnologia. Presto advoca per la importància de guiar les generacions futures per discernir entre el món virtual i el real.