EL PERFIL | Sílvia Vilacoba Escriptora

«‘Lady Paula’ és la meva novel·la més eròtica i està ambientada al Port de la Selva»

L’escriptora olotina s’està consolidant com un referent de la novel·la romàntica en català

Sílvia Vilacoba.

Sílvia Vilacoba. / Emporda.info

Sònia Fuentes

Sònia Fuentes

«Els éssers humans mai som el que semblem, però tampoc som el que creiem que som», diu l’escriptora Sílvia Vilacoba que presenta Lady Paula, la seva vuitena novel·la, i la més eròtica d’elles. L’acte va tenir lloc aquest dijous 14 de setembre a la biblioteca de Figueres, a dos quarts de set de la tarda. A la presentació del llibre, hi van intervenir, juntament amb la mateixa autora, Carrie Dorca, poeta i activista cultural.

Sílvia Vilacoba (Olot, 1966) és llicenciada en Dret per la UNED. Mare de tres fills, actualment es dedica a l’àmbit de la discapacitat i accessibilitat, arran de l’experiència viscuda amb el seu fill Èric, amb pluridiscapacitat. La seva passió és la lectura i l’escriptura des del 1998.

A Lady Paula, Vilacoba teixeix una trama psicològica protagonitzada per tres personatges principals, oferint al públic l’oportunitat única d’explorar els sentiments més profunds. La protagonista, Paula Prat, una advocada de prestigi que resideix a Barcelona amb la seva amiga Alexandra, porta a les seves espatlles el pes d’un passat traumàtic que inclou una dolorosa experiència de violació. Però la seva vida farà un gir inesperat quan es trobi amb Giorgio i Marc, dos homes que posaran a prova les seves creences i sentiments. La pregunta central de l’obra ressona: «És possible estimar dues persones alhora? Hi ha estudis que ho avalen», afirma l’autora. Però no es tracta d’un llibre de poliamor, diu. La protagonista sent atracció per a dues persones que la complementen en dos vessants diferents, una en la part emocional i l’altra en la part racional.

La nova novel·la incorpora escenes de tensió eròtica, però sempre des de l’elegància amb què Vilacoba les descriu, evitant la vulgaritat. L’escriptora utilitza un llenguatge poètic que transforma aquestes escenes en moments suggerents i evocadors. La trama es desenvolupa principalment als escenaris de Barcelona i Milà, que es combinen amb altres llocs més propers com Olot i el Port de la Selva.

Novel·la realista

Un tret que identifica l’obra de l’autora olotina és que en cada novel·la aborda un tema relacionat amb la dona. «Ella és sempre la protagonista de les meves novel·les i defujo dels estereotips de l’home mascle que sempre salva la dona, al mateix temps presento personatges més madurs dels que trobem habitualment, busco que sigui una novel·la molt realista, molt propera i situada en uns entorns molt pròxims en moltes ocasions en municipis de la costa de l’Alt Empordà».

Àmplia trajectòria

L’escriptora posa de manifest que és la novel·la romàntica de les més venudes al món: «Aquesta literatura té aquest vessant d’entreteniment, no et porta tant a la reflexió, i la gent devora els llibres. Això fa que com a escriptora hagis de fer una publicació seguida i continuada. De fet, les grans autores publiquen una mitja de tres o quatre novel·les a l’any».

Això és el que s’ha plantejat Sílvia Vilacoba aquest any que acaba de treure al mercat la que ja és la seva novena creació La guardaespaldas. Per seguir aquest ritme, Vilacoba dedica moltes hores a la setmana a l’escriptura, confessa. Sobre aquesta última obra, destaca que «és una novel·la conclusiva amb un començament i un final. Es basa en la pel·lícula d’El guardaespaldas, del 1992 protagonitzada per Kevin Costner i Whitney Houston. L’obra presenta una versió diferent, ja que en aquest cas «és una dona que protegeix un home, un músic que ve a la Ciutadella de Roses a fer un concert i està amenaçat per interpretar unes cançons islamistes. Ella és una exsoldat francesa, establerta a Barcelona, de quaranta-nou anys i la trama se situa novament al Port de la Selva».

Darrere seu Vilacoba té una àmplia trajectòria de llibres publicats. Es va iniciar en la literatura escrivint sobre el seu fill amb Èric, la força d’estimar i Èric, dins el cor, el 2011, arran de la seva mort on parla del seu dol en positiu, després del procés personal que va treballar i travessar. Més tard va decidir rescatar algunes obres que ja tenia escrites i la primera va ser el 2014 amb la novel·la Vine amb mi. Sempre junts, el 2015, i després La vida pot ser rosa (la primera, de la trilogia que té com a protagonistes les tres germanes del Port de la Selva a la qual van seguir L’aroma de la felicitat i Retorn al paradís) que l’han anat consolidant en una referent de la novel·la romàntica en català. Segons l’autora és «un gènere que sempre m’ha fascinat, tinc més de cinc-cents títols de novel·la romàntica a casa».

A més de la seva dedicació a l’escriptura, actualment Sílvia Vilacoba presideix l’Associació Garrotxa Cultural, la qual està immersa en diverses iniciatives culturals i literàries.