El silenci dels jugadors de De la Fuente en el cas Rubiales: només Borja Iglesias dona suport a Hermoso

Aquest divendres es coneixeran els convocats de la selecció espanyola per a dos partits: el de Geòrgia (8 de setembre, 18 hores) com a visitant i el de Xipre a Granada (20.45), que suposarà el primer partit com a local després de la crisi desencadenada a la RFEF pel cas Rubiales. La llista la donarà un Luis de la Fuente qüestionat que es juga el seu futur fora del camp. Arribarà després del sonor silenci dels internacionals que van conquerir la Nations League.

Cap s’ha manifestat públicament a favor de la seva companya, Jenni Hermoso, i el seu posicionament s’ha enquadrat en la postura oficial mantinguda pels seus clubs. És la tònica dominant en el futbol masculí, trencada només per les postures fermes de jugadors com Borja Iglesias, qui, malgrat no saber «si tindria oportunitats de tornar-ho a fer», va decidir renunciar a la selecció «fins que les coses canviïn i aquest tipus d’actes no quedin impunes».

SERGI ROBERTO I TREJO, ELS CAPITANS QUE ES VAN PRONUNCIAR

La llista de Luis de la Fuente que va conquistar la Nations League va ser la següent: Kepa, Unai Simón, David Raya, David García, Le Normand, Carvajal, Laporte, Jordi Alba (que es retirarà de la selecció), Bernat, Jesús Navas, Rodri, Gavi, Fabián Ruiz, Mikel Merino, Sergio Canales, Zubimendi, Morata, Asensio, Joselu, Rodrigo Moreno, Nico Williams, Dani Olmo i Yeremy Pino.

Alguns com Jesús Navas van felicitar la selecció femenina pel Mundial i van participar en els actes organitzats pels seus equips. Però l’autocensura ha sigut la nota dominant en els capitans dels equips de Primera Divisió. Només dos líders de vestuari –Sergi Roberto i Trejo– van trencar el mutisme per iniciativa pròpia. Iago Aspas, que també va ser convocat per De la Fuente, va criticar l’actitud de Rubiales a la ‘Ser’.

De Gea, que malgrat les seves 45 internacionalitats absolutes no és en una llista des del 2021, va dir que li «sagnaven les orelles» després del discurs a l’assemblea de la ‘no dimissió’ de l’executiu. Raúl García, que en el seu moment va ser capità general de l’Athletic Club i que també ha sigut internacional, va considerar «molt trist el que està passant» i es va posar del costat de Jenni Hermoso.

CAÑIZARES: «ELS JUGADORS NO PARLEN PERQUÈ ÉS POLÍTICA»

En els casos dels esmentats capitans, Trejo, del Rayo, que a més és assembleista de la RFEF, proclamava que «hi ha actituds i comportaments amb què no podem mirar cap a un altre costat». El jugador de l’entitat ‘franjirroja’, incapaç d’emetre un comunicat sobre la seva exfutbolista –va ser campiona amb el Rayo femení de la lliga 2010/2011–, concloïa que «hi ha actituds i comportaments amb el que no podem mirar cap a un altre costat».

Sergi Roberto difonia el «S’ha acabat» d’Alexia Putellas que va desencadenar un torrent de reaccions. Ho va fer mostrant el seu suport: «¡Estem amb vosaltres!». El també blaugrana Jules Koundé va compartir a les seves xarxes socials el comunicat d’Hermoso en què assegurava haver-se sentit «vulnerable i víctima d’una agressió sense cap tipus de consentiment».

Va fer la mateixa acció Aurelien Tchouaméni, l’únic membre del Reial Madrid que va prendre partit en la situació. Un exjugador i exinternacional com Santiago Cañizares defensava a la ‘Cope’ que molts futbolistes «no vulguin opinar», perquè «l’assumpte havia entrat de ple en la política, per això els jugadors diuen que amb ells no s’hi compti». La reacció va ser molt criticada i entra en conflicte amb les manifestacions que van fer i es van reclamar als professionals quan es van produir episodis com el dels insults racistes a Vinicius.

«Això no és un tema polític, és social, i dir que és un tema polític és tirar pilotes fora», li recriminava la periodista Mónica Marchante. Els mitjans van tenir un paper fonamental a l’hora d’esquerdar la incompareixença dels futbolistes en aquest assumpte. ‘Telecinco’ acudia divendres passat a l’entrenament del Betis, l’equip on més veus crítiques s’han aixecat contra Rubiales. «No està bé, la veritat. Va estar fora de lloc. Si no va ser consentit, és abús de poder», assegurava amb contundència Isco.

LA CRÍTICA DE PELLEGRINI A BORJA IGLESIAS PER LA SELECCIÓ

A més de Borja Iglesias, els seus companys Héctor Bellerín i Aitor Ruibal van denunciar l’ocorregut. «És una vergonya el que està passant. De representar el nostre país amb aquesta vulgaritat, tergiversar declaracions de la víctima i a sobre tenir el coratge de culpabilitzar-la a ella passant a victimitzar-se per haver comès un abús, són fets dels que no pot quedar impune», criticava l’ex del Barça.

Per la seva banda, Ruibal mostrava les seves «disculpes» a Hermoso: «Tots els que em coneixen, saben quins són els meus pensaments i opinions sobre aquest tema. Potser, per prudència, no he dit res abans, però crec que tinc el dret de donar suport a Jenni en aquest assumpte. Agraeixo la teva valentia al prendre les mesures necessàries per evitar que això es repeteixi en el futur». Els jugadors bètics, en concret Borja Iglesias, van trobar una veu discordant al seu propi vestuari.

«Allò de Borja no em correspon a mi analitzar-ho. Personalment, crec que defensar una selecció és sempre el màxim. No crec que sigui una raó. Discrepo amb el meu jugador, crec que rectificarà», explicava Manuel Pellegrini, tècnic verd-i-blanc. La seva opinió anava en línia contrària a la manifestada per la majoria dels entrenadors, molts exfutbolistes (algun relacionat amb Rubiales, sobretot pel seu paper a l’AFE), que van parlar després de l’allau de preguntes que van rebre sobre aquest tema.

VICENTE MORENO, L’ENTRENADOR AMIC DE RUBIALES

Ancelotti (Madrid), Benítez (Celta), Aguirre (Mallorca), Simeone (Atlètic), Arrasate (Osasuna), Valverde (Athletic), Sergio (Cadis), Baraja (València) García Pimienta (Las Palmas), van censurar el comportament de Rubiales en la celebració del Mundial.

Setién (Vila-real) va considerar que «hauria d’haver dimitit»; Míchel (Girona) va dir que «no hauria d’haver passat»; Alguacil (Reial Societat) el va titllar d’«inacceptable»; Francisco (Rayo) demanava «l’actuació dels organismes»; Bordalás (Getafe) parlava que «tots estem alineats» Luis García Plaza (Alabès), demanava «condemnar, en la vida en general, les actuacions masclistes»; i Mendilibar (Sevilla) confiava que Rubiales dimitiria, «cosa que ja ho diu tot».

Mentrestant, Paco López (Granada), evitava una condemna directa. «Som en un món tan mediatitzat que qualsevol gest o acte, sobretot quan tens una responsabilitat pública, serà mirat amb lupa. Que cadascú jutgi els actes que fa. Ja s’ha parlat massa del tema». Un argument, el de la sobreinformació, esgrimit també per Aitor Paredes, jugador de l’Athletic Club: «Ja hi ha prou opinions. Per a mi va ser una cosa que va fer equivocadament: no era el moment ni el lloc, però no vull dir gaire més».

D’entre tots els entrenadors, Vicente Moreno va ser l’únic que no va esmentar Rubiales, desviant el tema sobre el fet de «treure-li el protagonisme al que ha fet la selecció femenina». L’actual preparador de l’Almeria va ser company al Xerez de l’inhabilitat president de la Federació.

De fet, quan va ser la polèmica dels àudios de la Supercopa de l’Aràbia i Gerard Piqué, Moreno, que en aquell temps entrenava l’Espanyol, va defensar ‘Rubi’, com ell l’anomena: «Em sembla un tio honest, només puc parlar bé d’ell». En un sentit semblant, Luis Enrique, exseleccionador espanyol amb l’andalús al comandament: «La seva tasca a la RFEF ha sigut excel·lent, ja ha reconegut els seus errors».

INIESTA, EL JUGADOR MÉS CONTUNDENT CONTRA RUBIALES

Davant el silenci dels jugadors, els entrenadors han exercit de portaveus, per això la seva importància pública. Xavi va haver d’esmenar el tebi comunicat del seu club, al qual també va pertànyer Hermoso. «Vull donar tot el meu suport incondicional a Jenni i a les jugadores pel que estan vivint en aquests moments i, en segon lloc, condemno la conducta del president de la Federació, que em sembla totalment inacceptable i intolerable,» va defensar a l’inici de la seva roda de premsa prèvia al partit contra el Vila-real, sense que ningú li preguntés.

Malgrat el silenci dels internacionals que seran convocats per Luis de la Fuente, va ser, precisament, l’home que va propiciar la pàgina més important del futbol masculí espanyol, l’autor d’un dels testimonis més contundents. «Hem hagut d’aguantar un president que s’ha aferrat al seu càrrec, que no ha admès que el seu comportament ha sigut inacceptable i que està perjudicant la imatge del nostre país i el nostre futbol arreu del món», va sentenciar Andrés Iniesta, encara en actiu. Un altre campió del Món, Iker Casillas, assegurava sentir «vergonya aliena» després d’escoltar Rubiales. La mateixa que la part de la societat sent davant l’estrepitós silenci dels jugadors amb les seves companyes.