«En artesania mai hi ha dues peces iguals»

Sonia Cabeza és mare de cinc fills i va canviar el món de la confecció de vestuari d’attrezzo pel de l’artesania el 2020, quan va arribar la pandèmia. Les seves peces estan fetes per ella de principi a fi. Té formació en confecció industrial i disseny d’interiors i durant vint-i-dos anys va ser sastressa d’attrezzo, treballant per escoles de dansa, teatre, vestuari de pubillatge i també de núvies i confeccionant el Kilt, vestit típic escocès. Però assegura que: «les capacitats artístiques les portes dins, hi neixes o no. A mi sempre m’ha encantat pintat i havia guanyat alguns concursos».

Cabeza explica que el 90% de les seves bosses de mà estan fetes amb teixits reciclats, als quals els dona una segona vida. Per exemple, utilitza sacs antics de blat i de farina, de gra hispànic i francès, que ara no s’utilitzen per això sinó que els fan servir els portadors de la verge en les processons. «Aquest teixit el compro en subhastes o antiquaris. Després necessita un procés de blanquejament que pot durar entre dos i tres mesos. Si el supera és quan començo a pintar i confeccionar les bosses». Per fer els interiors aprofita peces de tapisseria i mantellera que també són reciclats.

En aquest sentit, la seva línia de bosses amb quadres escocesos la fa amb els Kilts tradicionals. «Com que havia confeccionat aquests vestits puc recuperar aquestes robes. Quan es casen alguns nuvis volen conservar el vestit, però altres no, i hi ha una mena de revenda on hi puc accedir. D’un Kilt puc treure un màxim de dues bosses». Per altra banda, també fa servir roba que és nova, però quasi sempre dissenyada per ella, «faig un disseny i ho envio a una empresa de serigrafia que fa una sublimació d’aquest, imprimeixen el que he dissenyat en el teixit i quan el tinc confecciono».

Sonia Cabeza és una persona inquieta i sempre ha estat formant-se, domina una gran varietat de tècniques «és el meu tarannà i també crec que és el de l’artista en general, aprendre moltes tècniques». També destaca que en aquest món s’aprèn molts dels altres «vaig aprendre molt d’una noia de Cuba, també dels carnavals de Canàries on vaig treballar i després ho explotes a tots els nivells». Per exemple, fa poc ha fet un curs de tècniques xineses de pintura i ara està treballen a plasmar la flor d’ametller.

La vida d’una artesana

Els productes artesans estan fets a mà pels artistes de principi a fi. En el cas de Cabeza no hi ha dues bosses iguals encara que siguin d’una mateixa col·lecció, perquè depenent de les condicions climàtiques els colors de les tintades queden diferents. De teixit de sac tampoc en queda cap d’igual perquè el tractament de blanqueig mai surt de la mateixa manera. «És la màgia de l’artesania, mai et queden dues peces iguals encara que vulguis que ho siguin». També fa edicions limitades, models únics, dels que no en fa masses perquè només la part del dibuix i la pintura hi dedica dotze hores.

Quan es va posar a fer bosses no tenia un objectiu marcat «la meva filla em va ajudar a crear una pàgina web i vaig començar a vendre, però als Estats Units, França, etc.,». I un cop es van tornar a fer fires i hi va començar a anar «porto la meva botiga al carrer, aquest és un món dur, però molt fascinant i el que vull representar a la meva para és el meu taller». Tot això porta dues o tres hores només de muntar, sense tenir en compte la preparació prèvia i el trasllat «però estic molt satisfeta i he conegut molta gent i fas grans amics pel camí. A part de conèixer tota Catalunya». Cabeza també ha fet fires a l’Aragó i té pendent anar a les Balears i València «però tota la logística de traslladar el material necessari per muntar la parada és complicat i prefereixo anar a Teixits a poc».

Teixits de tot el món

En el seu taller hi ha teixits de tot el món, a part dels Kilts d’escòcia, també té sacs de cafè de Puerto Rico, que serà el projecte d’hivern, teixits francesos, entre altres. «He fet una col·lecció, de vint-i-cinc bosses de mà, que es diu la volta al món i estava inspirada en tots els continents i allò va ser una feina logística impressionant». Aquesta estava inspirada en tots els continents. Per exemple l’Àfrica la componien quatre bosses. Dues fetes amb tapissos d’Egipte i dos de senegalesos. Els tapissos Senegalesos els van fer dones que han patit ablació genital. Els egipcis eren comprats a peu de carrer a Luxor i Karnak. Per altra banda, hi havia dues pintures que van fer dones de Guatemala que havien estat maltractades. «El que vaig fer va ser l’estampació a la bossa». Aquestes bosses van sorgir gràcies a la vessant solidària de la Sonia Cabeza, ella fa de voluntària a la Creu Roja de Roses dos cops per setmana i explica que: «Aquesta col·lecció em va costar molt fer-la. I la vaig poder dur a terme perquè gràcies a l’entitat he conegut molta gent i he fet contactes amb voluntàries d’altres països. Així que he pogut contactar amb persones que fan artesania fora».