Mor Carmen Sevilla als 92 anys

L'actriu Carmen Sevilla ha mort aquest dimarts als 92 anys.

Va ser traslladada aquest dilluns des de la residència on viu a Aravaca, a Madrid, finsa un hospital madrileny en agreujar-se el seu estat de salut. Sevilla va viure en una residència geriàtrica des de 2015, sis anys després de ser diagnosticada d'Alzheimer.

L'última aparició de la llegendària actriu va tenir lloc durant la gala del 20 aniversari de Telecinco, un esdeveniment en el qual es va fer evident algun problema de salut donat el seu discurs inconnex que van haver de tallar els presentadors de la gala. Així, de la televisió es va retirar el 2010, un any després de ser diagnosticada d'Alzheimer, després d'anys conduint 'Cine de barrio'.

Nascuda en el barri sevillà d'Heliópolis el 1930, Carmen Sevilla es va casar amb el compositor, arranjador i director d'orquestra espanyol Augusto Algueró, amb qui va tenir al seu únic fill, i en segones núpcies amb l'empresari Vicente Patuel, que va morir l'any 2000 després de 15 anys de matrimoni.

Sevilla va participar en 80 pel·lícules tant a Espanya com a l'Argentina, Mèxic, França o Itàlia, però també a Hollywood; va ser ballarina, cantant i presentadora de televisió. Amiga d'altres grans artistes estrelles com Lola Flores, Sara Montiel o Paquita Rico i es va guanyar el sobrenom de 'novia de España'.

Va començar com a balladora el 1942 de la mà de la cantant i actriu Estrellita Castro, va debutar al cinema en 'Serenata española' (1947) i al juliol de 1949 va tenir el seu primer paper protagonista en la pel·lícula 'Jalisco canta en Sevilla', al costat de Jorge Negrete, a la qual seguiria poc després 'La revoltosa', de José Díez Morales.

Amb la dècada dels 50 arribaria la seva primera gran època d'èxit, convertint-se en una de les actrius més sol·licitades pel públic, amb pel·lícules tan emblemàtiques com la dirigida per Richard Pottier, 'Violetas Imperiales' (1952), al costat de Luis Mariano, amb qui també va treballar en 'El sueño de Andalucía' i 'La Bella de Cádiz'.

Altres títols d'aquesta etapa també són 'El deseo y el amor' (1952), 'La hermana San Sulpicio' (1952), 'La pícara molineta' (1955), 'El amor de Don Juan' (1956) o 'La fierecilla domada' (1956). Destacable va ser 'La venganza' (1957), dirigida per Juan A. Bardem, i convertida en la primera pel·lícula espanyola nominada a l'Oscar a Millor Pel·lícula de parla no anglesa.

La seva capacitat interpretativa també la va portar a treballar en produccions internacionals com a 'Rey de reyes' (1961), dirigida per Nicholas Ray i en la qual Carmen Sevilla va donar vida a María Magdalena, o 'Marco Antonio i Cleopatra' (1962), en la qual va interpretar a Octavia en aquesta versió de Charlton Heston del clàssic de William Shakespeare. Un pas per la 'meca del cinema' que li va servir per tractar amb Frank Sinatra, Cary Grant o Ricardo Montalbán.

La dècada dels 60 també va ser l'etapa en la qual es va consolidar com a cantant, aprofitant la dècada prèvia gràcies a les cançons que interpretava en les seves pel·lícules, arribant a publicar més de 15 discos de cobles, boleros, tangos o xotis.

En els anys 70 va tornar a aconseguir el suport del públic i de la crítica quan es va convertir en una de les protagonistes del nou cinema espanyol, marcat per l'arribada de directors com Eloy de l'Església, amb el qual va treballar en 'El techo de cristal' (1971), Julio Diamante, que la va dirigir en 'Sex o no sex' (1974), o Gonzalo Suárez, amb qui va fer 'La loba y la paloma' (1974), entre altres.

Una popularitat que es va mantenir en les últimes dècades sobretot pels seus treballs i intervencions en televisió, sent la responsable d'acomiadar l'any des de la Puerta del Sol en diverses ocasions, entre elles el 1994 quan va desitjar a tots els espanyols un feliç 1964 davant l'atònita mirada de José María Íñigo.

Després de 15 anys sense participar en cap pel·lícula, Antena 3 li va oferir tornar a la interpretació amb una sèrie titulada 'Ada Madrina', protagonitzada al costat de Jesús Puente i la model Mar Flores, encara que la cadena la va retirar de les pantalles després de quatre capítols.

Inoblidable va ser també la seva aparició diària al capdavant del 'Telecupón' de Telecinco des de finals de 1991 fins a 1997, on va conquistar al públic amb la seva naturalitat i deixant expressions per a la memòria col·lectiva com les "ovejitas" i la seva "cuponsito", o en l'espai d'Antena 3 'Bienvenidos presentadores', al costat de Bertín Osborne.

Després de passar per diversos treballs en Canal Sur i Canal 9, va recalar a TVE, on va conduir programes com a 'Cine de Barrio', que va presentar des de 2004 a 2010.