«De la creació a l’expectativa de la sala»

«Abans de començar a punxar, era baixista de Bananna Beach», explica Oriol Bosch, el discjòquei figuerenc que actualment està pendent de concurs al Festival Internacional de Benicàssim. Ha passat de la rumba al jazz i, finalment, a la taula de DJ quan s’inicià amb el vinil i, més tard, accedí a l’EUMES, «una carrera de composició i producció musical», encara que assegura que el que té rellevància és «el teu portfoli no els estudis que puguis arribar a tenir». Arran de l’escola ha treballat a la Sala Platea, a Girona, «on vaig conèixer el DJ elektrik i a partir d’allà cada divendres hi punxava», ja que era el dia d’electrònica i house. La música comercial ha agafat terreny a les discoteques, deixant enrere la gran diversitat musical que aporten artistes de rock, house, hip-hop, i molts més. De fet, Lil Mzrt produí amb el que en aquell moment fou el cap d’estudis de l'EUMES amb qui van treure alguns temes. «En aquella època, vaig punxar a Jaén, al Festival Motonavo».

Continuant amb la seva carrera, es convertí en un dels DJ de Passarel·la Empuriabrava, els diumenges, i, després d’un any d’aturada, el següent començà amb «l’Open Format, el que realment vull fer ara», indica. Fa mash-up i remix, combinant les veus d’una cançó amb instrumentals d’una altra, per «trobar una balança perfecta en vocals comercials barrejades amb bases més electròniques». D’aquesta manera, trencar amb el convencional, «barrejar estils», diu. Així, el Festival Red Bull Thre3 Style, al qual es presentà l’any passat, requeria fusionar «tres estils diferents, rock, hip-hop i electrònica». Lil Mzrt, inspirat en l’excampió del món del festival en qüestió, Eskei83, continua amb aquesta línia «tinc mash-up de Quevedo amb Macklemore i també un altre de Rauw Alejandro amb Queen», exposa. Les fronteres que haurien de tapiar l’estil comercial, com el reggaeton, amb el rock o altres, per Lil Mzrt és un repte mesclar-los, no té límits musicals. Però, fer front a les barreres del món del discjòquei, segons manifesta, «són els contactes que puguis tenir», donar-se a conèixer és un pas complex, en part, a causa de la cultura musical actual. «Costa entrar amb temes diferents» sosté i afegeix que s’ha de contemplar «la psicologia de pista, l’edat de la gent i l’ambient a la pista». El target del públic de les sales és un factor significatiu per als artistes, i en la seva música ha de «trobar temes que tothom conegui», generar vincle amb la sala. És diferent «ser resident d’un local que tocar com a convidat», ja que assegura que com a convidat pot presentar el seu projecte. De la mateixa manera, el fet que cada local de nit treballa sota un concepte, amb els anys, també s’ha tergiversat. Abans la festa s’associava amb «sortir a ballar música que no escoltaves enlloc i ara això no passa a tot arreu».

Del comercial al personal, Lil Mzrt planteja una mirada innovadora del producte musical. «Una base electrònica i una cappella, perquè la gent reconegui el tema», assenyala, però segons descriu l’Open Format neix de «la mescla de molts estils en una sessió d'un DJ». Partir d’una base electrònica o de rock i afegir-hi una vocal per «enganxar el públic», precisa. La seva idea, si surt dels 3 guanyadors pel FIB, és tenir la sessió preparada que combinarà amb els visuals que, d’acord amb ell, «ha d’estar ben quadrat». Ser DJ, més enllà de les barreges musicals, s’acompanya dels efectes visuals, il·luminacions i moviments en la pantalla. Per cada tema, un visual que concordi amb allò que punxa, a més de preparar-se la sessió per després portar-la al directe, tot i que la clau és provar, i obrir el ventall d’opcions musicals, jugar-hi. «Crear barreges de temes que quan la gent ho escolti, no s’esperi el que sonarà», aquesta és la premissa de l’artista, desmarcar-se del que ja es coneix. Ara, «vull crear això i veure si funciona», el seu projecte personal i amb la il·lusió de presentar-lo en espais on «em contractin pel que faig», com a figura de discjòquei.