Maternar és un camí de «llums i ombres»

«Educar és la paraula clau», detalla Maria Fort, educadora infantil, Doula i especialitzada en l’acompanyament de la gestació i l’inici de la vida, a més de formació en Dol Gestacional i nou embaràs.

Concebre un bebè comporta un procés maternal que deriva a moltes emocions, des del moment de l’embaràs fins que el nadó neix i ningú t’ensenya com fer-ho. Per tant, «ser mare» requereix autoaprenentatge. De fet, Fort explica que «no existeix una formació maternal i és necessari que dones i mares rebin un acompanyament, per poder viure una maternitat plaent».

«Maternar», implica des de la infertilitat, les pèrdues, el naixement del bebè i «un llarg recorregut fins a la criança», detalla la Doula. La desinformació i la presa de decisió també són factors que persegueixen a les dones des de fa segles, «en una societat que no les contempla i no els dona cap lloc», manifesta Fort i afegeix que «partint de la base que no hi ha cap educació maternal, als homes tampoc els arriba». Una vegada més, el context social recau en la manca d’educació obviada, històricament, per la societat, en què les dones estereotipadament reben el rol de cura i criança i els homes se’ls deixa en un segon pla en aquest aspecte de la vida. Així i tot, la llersenca assegura que «amb eines, recursos, informació i comunicació troben el seu lloc i donen resposta a les seves necessitats com a homes i futurs pares».

Referent al part, també errem en heretar les experiències de dones, mares, àvies que han viscut altres generacions perquè, tal com explicita Maria Fort, és important «entendre quin paper té el dolor el dia del part, entendre’l com un aliat i no com l’enemic». Entre altres vessants, «distingir què és per nosaltres el dolor, la por que tenim de sentir-lo i la inseguretat que ens genera», segons la doula, són maneres d’informar, respectar i informar les dones perquè «s’empoderin soles».

En aquesta línia, que les dones siguin fortes perquè genèticament el seu cos està preparat per parir, és una qüestió diferent del fet que «no tot sempre va bé en un part, i hem de començar a trencar amb aquest tabú», especifica Fort. Però aquest fet no s’allunya a dir que una dona mereix i té la possibilitat de viure un embaràs plaent «amb les seves llums i les seves ombres», defineix la doula. Així com la vida no és blanca o negra, convé una formació per entendre aquesta escala de colors i comprendre que tot i ser un procés difícil, tal com diu la tècnica, «baixar a un pou sabent que tens algú a dalt que en qualsevol moment et pot estirar», aquesta mà és la figura de Doula.

Espais per compartir emocions, experiències, informacions, són significants a l’hora de «prendre decisions, posar límits i expressar necessitats», explica. En aquest sentit, aquests mateixos espais on la «pausa» predomina per uns instants, són els que generaran un vincle positiu entre parelles i, a més, «mare gestant i acompanyant, se sentiran protagonistes i sostingudes en un lloc més sa i menys exigent», declara. Aquí és on es resoldran inquietuds i «trencarem amb molts mites integrats», així com, «creure’ns que els nostres pits no són suficients per alimentar a la criatura, si així ho hem decidit», apunta Fort.

L’essència de la Doula no és merament acompanyar el part a casa «com sovint ens imaginem», sinó que també és present en l’àmbit hospitalari. Per aquest motiu, la presa de decisió és l’ingredient perquè una dona decideixi on dur a terme aquesta transformació.

Maria Fort, treballa presencial i en format virtual i exposa que aquest mes de febrer inicia un nou grup presencial a la seva zona, Alt Empordà, el qual «em fa molta il·lusió i puc oferir un gran ventall de possibilitats». Així ho defineix: «per cada dona, un acompanyament i, per cada família, un acompanyament».