L'escalenca Clara García Ortés va arribar el mes de febrer al Nepal per seguir treballant a les zones rurals del país contra la vulneració de drets de nenes i dones. La segona onada del coronavirus "ens ha agafat a tots per sorpresa" i ha decastat el país de forma letal: 413.111 casos confirmats, mentre que 4.084 persones han mort.
Les terribles escenes que han sorgit de l’Índia s’estan repetint en tot el Nepal. L’escalenca Clara García Ortés viu confinada a Katmandú on treballa des del 2016 en programes de cooperació. Ara ha obert un finançament col·lectiu per recollir fons per fer realitat un centre medicalitzat amb oxigen.
Com està vivint la terrible situació al Nepal?
Aquests dies estic intentant fer arribar oxigen a llocs molt remots del Nepal i això genera molt d’estrès. Les autoritats del país han ampliat el tancament a la capital de Katmandú i els districtes circumdants fins al 27 de maig per l’alarmant creixement de casos i morts.
Tenia possibilitat de tornar a casa?
El govern espanyol ha enviat un avió Iberia per portar material humanitari i rescatar els muntanyencs de l’Everest i cooperants, unes cinquanta persones, tot i que a mi ningú m’ha dit res. Sí que hi ha vols xàrter de repatriació dels Estats Units que fan parada a Doha o Turquia i des d’allà pots anar on vulguis. Jo m’he volgut quedar aquí per poder fer alguna cosa per ajudar, per això, per recaptar fons he obert un finançament col·lectiu: migranodearena.org.
Com s’ha passat de tenir 300 casos diaris a 9.000?
Ningú es va adonar i els números de casos van pujar en un mes, passant de tenir 300 casos diaris a tenir-ne 9.000 tres setmanes després, i de no tenir cap mort a tenir-ne 240 com tenim ara. A mi em va agafar a Achham. Jo vaig haver de tornar de zona remota corrents en el darrer dia que volaven els avions domèstics. Sentia notícies i pensava que eren exagerats, perquè durant la primera onada no van tenir morts. Van tancar el país del tot i ho van passar fatal perquè la gent no podia menjar. Però realment el lockdown que va durar sis mesos, va evitar que passés el que ha passat ara. Han tingut un any per preparar-se i no s’han preparat. Quan vaig arribar aquí, el febrer, feien com si no existís el coronavirus. Als nostres tallers, vam ensenyar-los tots els protocols anti-Covid, però ens miraven com si estiguéssim boges. Tres setmanes després, el país es tanca per tenir aquests números tan bèsties. El Nepal comparteix una frontera oberta amb cinc estats de l’Índia; més de 1.800 km de frontera oberta que creuen diàriament centenars de treballadors que tornen al país fugint del coronavirus a l’Índia, i inadvertidament infecten els nepalesos.
La variant índia és devastadora.
La variant índia s’escampa com l’aigua i al trenta o quaranta per cent de les persones afectades els entra als pulmons. En tres dies necessiten la mascareta d’oxigen. Tothom va amb oxímetre, és el nou termòmetre. També els casos més greus, amb pneumònia forta, necessiten intubar-se. Només hi ha 600 respiradors. Però els números que tenim són només de la gent que va als hospitals, altres es queden a casa on viuen una mitjana de deu persones. Un cop hi entra el coronavirus, sis o set l’agafen i dos o tres necessiten oxigen. S’està morint gent que no és que estigui molt malalta, però necessiten la mascareta d’oxigen i no hi ha ni bombones d’oxigen ni oxigen. La situació al Nepal és pitjor que a l’Índia perquè hi ha molts menys metges, equipament, menys preparació. S’estima que hi ha un sanitari per cada 1.700 habitants i s’està veient morir la gent a la sortida dels hospitals per no tenir una màscara d’oxigen.
De quina manera es pot ajudar?
A través del finançament col·lectiu migranodearena.org que es tancarà a finals d’aquest mes de maig.
