05 de juny de 2020
05.06.2020
L'Empordà
Figueres

Juli Sanjuan: «L'arquitectura efímera és essencial per qui estima la cultura»

Professor d'arquitectura efímera i coescenògraf de La Funcional Teatre

05.06.2020 | 09:55
Juli Sanjuan és l'autor de la instal·lació Entre camps de pomeres, a la platja d'Empuriabrava.

Juli Sanjuan Palma (Figueres, 1991) es defineix com a escenoarquitecte, una barreja entre l'arquitectura i el teatre. «Quan estava fent arquitectura vaig començar a treballar en el festival de Temporada Alta, com a personal de sala, anava veient molt de teatre i em va moure molt». Ja de jovenet, a Sanjuan l'atreien molt les arts, i reconeix que va tenir molts dubtes a l'hora d'escollir entre estudiar arquitectura o audiovisuals, però «em vaig decantar per l'arquitectura, segurament pensant més en les sortides professionals». Fer edificis no era el somni de la seva vida i al final ha fet el que sempre havia volgut: «He escoltat les meves inquietuds: el teatre, el cinema, audiovisuals. Si ho barreges tot amb l'arquitectura, obtens l'escenografia».

Els primers projectes que Juli Sanjuan va signar com a arquitecte «tradicional» eren instal·lacions, tot i que se li dibuixa un somriure a la cara quan recorda els primers que ha signat com a escenògraf «va ser amb compa­nyies gironines, dues obres a la Sala La Platena; Llançament (2018) i Plou a cobert (2019), i El Ball (2019) amb La Funcional».

A diferència de l'arquitecte, l'escenoarquitecte crea, inevitablement, peces efímeres. Sanjuan explica que «l'arquitectura tradicional treballa per crear una llar on viure, servir d'un dret bàsic, però l'efímera és essencial per a aquell que estima la cultura». L'obra Efímer? (2019), feta a l'antiga farmàcia CID de Palafrugell, reflexionava precisament d'això, de la poca durada de les seves instal·lacions i dels plàstics d'un sol ús. «Jo faig arquitectura amb una durada determinada, i per això ho creo», afirma l'escenoarquitecte.

Abans de signar com a escenògraf, però, Sanjuan va començar a fer tastets del qual seria el seu ofici amb el Festival de Dansa Contemporània Agitart, l'any 2017. «Vaig picar la porta a en Roger i a la Georgina, i els vaig proposar fer una instal·lació dins el festival, que estigués relacionada amb l'arquitectura efímera i la dansa». L'objectiu era apropar el festival als figuerencs «que sentissin com si la Rambla fos part de casa seva». No obstant això, la resposta va ser simple: formar part de l'equip com a director artístic de diferents espais. «En aquell moment treballava amb la Clara Crous en el projecte d'Empuriabrava Entre camps de pomeres (2017), i tots dos ens vam engrescar amb l'Agitart». Dos projectes que van anar en paral·lel, els dos efímers, els dos amb durada determinada.
Encara avui en dia, els pals de les pomeres es mantenen rectes a la platja d'Empuriabrava «només havia de durar un estiu, pels 50 anys d'Empuriabrava». Aquesta proposta de Sanjuan i Crous va obtenir la Menció del Jurat en espais exteriors als Premis d'Arquitectura de les Comarques de Girona. «Va ser unir l'Empuriabrava d'abans i l'actual, a partir de tots els pals de les pomeres que representaven els camps, es construeix el nom de la marina. És una reflexió de la seva evolució».

A la llarga llista de projectes de Sanjuan, n'hi ha un que l'ha marcat en l'àmbit personal: L'etern retorn (2018), a l'antic hospital de Palafrugell, i que va obtenir la Menció del Jurat en espais efímers als Premis d'Arquitectura de les Comarques de Girona. «Estava passant un moment de transició com a arquitecte. Feia classes de matemàtiques i dibuix tècnic a l'institut de Vilafant, i amb aquest nou projecte em vaig començar a obrir i a pensar que no perquè hagis estudiat una cosa t'has de tancar en allò», i ell n'és un exemple. Juli Sanjuan és, també, professor d'arquitectura efímera a l'EASD/ESDAP Deià de Barcelona, «que és el que ara per ara dona l'estabilitat econòmica».

Per altra banda, una de les creacions que l'ha marcat més en l'àmbit professional ha sigut El Ball, de la companyia teatral figuerenca La Funcional, «allà tothom tenia el seu rol, i l'Empar Rodón, l'escenògrafa de La Funcional, em va fer entrar en contacte directe amb el món del teatre, que m'apassiona».

Sanjuan es mostra molt satisfet «perquè sé que, òbviament, s'ha de picar pedra, però em veig encaminat al que havia somiat». De fet, fer classes a l'escola d'art a Barcelona també li facilita que sorgeixin oportunitats «projectes com a ajudant d'escenografia a Vaselina (2019), dirigida per Sergi Belbel a La Villarroel, o la que s'havia d'estrenar, una comèdia al Teatre Bor­ràs, però amb el coronavirus no s'ha pogut estrenar», que, de mica en mica, l'ajuden a fer-se un nom. Però com diu Sanjuan,«tot escenògraf va començar fent d'ajudant».

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook