«A uns Jocs Olímpics no crec que arribi, però m’agradaria anar a un Europeu»

Yassir El Boussettaoui és de Figueres, té 22 anys i en fa dos que defensa els colors del Barça. Es va formar al Club Atletisme Figueres i ara entrena amb l’Associació Atlètica Figueres, club el qual també és entrenador. Està especialitzat en les tanques i ha quedat cinc cops campió de Catalunya.

Com li ha anat l’última temporada en pista coberta? Va haver d’abandonar al Campionat de Catalunya al gener.

Aquest últim any no m’ha anat gaire bé. He passat per lesions i m’estic recuperant d’una ruptura dels isquiotibials. Estic acostumat a entrenar al tartan i haver d’entrenar a fora m’ha afectat. Actualment, entreno als matins al camp de futbol de la Salle Figueres. Aquest últim any, a més, també m’he centrat més a ser entrenador a l’AA Figueres.

Entrena sempre a Figueres. Què suposa competir pel Barça?

Estar amb el Barça et permet fer més competicions, et donen roba i et deixen anar amb els seus fisioterapeutes a la Ciutat Esportiva. Un sou? Et paguen per marques, no en viuré mai, de l’atletisme. I en ser un esport individual puc entrenar a on vulgui, ho faig a Figueres i amb el meu entrenador, l’Augusto (Godínez). La meitat de la feina és seva i tot el que aconsegueixo és gràcies a ell.

Com es va introduir a l’atletisme?

Va ser fa sis anys, quan en tenia 16. El meu germà, Moha, corria amb el CAF i un dia el seu entrenador, l’Augusto (Godínez), va venir a casa nostra a celebrar el seu aniversari. Em va dir que, pel meu físic, tenia bones condicions per l’atletisme i que ho anés a provar. A partir del segon any vaig començar a competir en llisos i vaig aconseguir una medalla de bronze al Campionat de Catalunya.

"De l’atletisme, no en viuré. Els llisos m’avorrien; m’agrada més les tanques, són molt tècniques"

Abans de l’atletisme practicava algun esport?

No. Només jugava a futbol al carrer. L’atletisme és un esport que desconeixia molt, però té tantes proves que sempre n’hi ha alguna que et pot agradar i aficionar-t’hi.

Quin recorregut ha tingut al llarg d’aquests anys?

Després dels llisos em vaig aficionar a les tanques. Vaig passar de 400 a 110 m. I al mateix any vaig quedar campió de Catalunya sub-18. Entre sub-18 i sub-23 he quedat cinc cops campió, segon i tercer de Catalunya.

Quina és la seva prova reina?

110 metres tanques. I, també, els 400 tanques. Tinc una marca de 14,20 en els 110.

Es veu en tanques o medita canviar de modalitat?

Podria canviar, però ara em quedo amb els 110 metres tanques, hi estic molt còmode. Quan vaig començar a córrer feia llisos i l’entrenament consistia a córrer i fer peses. M’avorria. En canvi, en tanques has de saltar, córrer i treballar molt la tècnica. És una prova molt complicada i em va cridar l’atenció.

L'AA Figueres, medalles catalanes assolides des de fora el tartan

Qui és el referent a Espanya de la seva modalitat?

Asier Martínez. Ha estat finalista a uns Jocs Olímpics, és campió d’Europa i tercer del món.

Està gaire lluny, d’ell?

Hauria de córrer a 13,50. És una mica menys d’un segon, és el següent pas que haig de fer, però un pas molt gran.

Es veu amb opcions de rebaixar la marca?

Crec que puc arribar a fer una bona marca, a 13,60 o 13,50.

Sent realistes, pot arribar a aspirar a anar a uns Jocs Olímpics, Europeu o Mundial?

A uns Jocs Olímpics no crec que hi pugui arribar, però sí que m’agradaria anar a un Europeu.

Consulta aquí totes les notícies de l'EMPORDÀ