Luis Pérez-Sala: "Correr a la Fórmula 1 va ser un somni"

Només va poder disputar 32 carreres en les dues temporades que va estar a la Fórmula 1, però ha passat a la història de l'automobilisme espanyol com un dels pioners en una disciplina fins llavors vetada als espanyols.

Fernando Alonso ha guanyat dos Mundials i Carlos Sainz Jr. ja ha aconseguit dos triomfs als comandaments d'un Ferrari. Però als anys 80, el que va fer Pérez-Sala va ser una gesta. Ell mateix ho reconeix: “Arribar a la Fórmula 1 era un somni. Però no només arribar a la Fórmula 1. Ja només sortir d'Espanya a competir era un logro. Correr la Fórmula 3 era un miracle”. Luis Pérez-Sala sempre va voler ser pilot de Fórmula 1: “Jo recordo des de molt petit jugar amb cotxes de joguina. I demanar als Reis Mags un kart que mai arribava. Sempre havia estat el meu somni i per aconseguir-ho puc considerar-me una persona molt afortunada”. El pilot barceloní recorda els seus inicis gairebé com èpics: “Quan jo vaig començar a correr, a finals dels 70, Espanya encara era un país molt tancat. La màxima categoria que es podia correr era la Copa Renault 5 i només hi havia dos circuits: Calafat i Jarama”. Però la seva perícia li va obrir les fronteres d'Europa i del Món: “El 1980 vaig guanyar el Campionat d'Espanya de la Copa Renault 5 i allà vaig començar a tenir el suport de patrocinadors”. 

CORRER FORA D’ESPANYA

Recorda la seva primera competició fora d'Espanya: “La primera vegada que vaig sortir fora d'Europa va ser al Trofeu Alfa Romeo Sprint, formant equip amb Luis Villamil. Campsa ens va ajudar a correr la Fórmula 3 i la Fórmula 3.000, on vaig ser el pilot revelació en la primera temporada. El 1987 vaig aconseguir el subcampionat amb l'equip Lola”. I, d'allà, a complir el seu gran somni de pilotar un monoplaza de Fórmula 1: “L'empresa espanyola Lois em va donar suport per fer el salt a la Fórmula 1 a l'equip Minardi juntament amb Adrián Campos”. El pas de Luis Pérez-Sala per la Fórmula 1 va ser més curt del que ell esperava: “A mi m’hauria agradat lluitar pel campionat del món. Però no va ser possible. M’hauria agradat estar més anys a la Fórmula 1 i lluitar per victories. Però tampoc va ser possible. Després de dos anys de contracte les alternatives que em van oferir eren en equips inferiors i vaig preferir acceptar altres propostes fora de la F-1. Però em sento molt orgullós de les meves dues temporades a la F-1”. Sempre quedarà en la memòria aquesta èpica carrera a Silverstone: “Va ser molt dura. Al final gairebé no veia res perquè tenia tot el retrovisor ple d'oli dels altres cotxes. Vaig patir molt a les últimes voltes. I quan vaig acabar aconseguint la sisena plaça va ser una gran satisfacció. Va ser un èxit que va tenir molta repercussió a Espanya”. 

TALENT SENSE COTXE

Manuel Gómez-Blanco, que va ser el seu mànager en aquella època, assegura que “si s’hagués assegut en un cotxe decent hauria fet molts podis. Tenia un enorme talent”. Villamil, el seu company de mil batalles i etern amic, confessa que “era molt ràpid, però li va faltar mala llet per seguir a la Fórmula 1”. El seu deixeble i nebot, Dani Juncadella, li agraeix el seu suport: “Sempre m'ha inculcat que cal mantenir el cap fred per sobre dels bons i els mals resultats”. I Sainz Jr. el defineix com “un amic i un referent”. Luis Pérez-Sala es va retirar el 2008 després d'haver participat en 381 carreres de diferents disciplines i haver aconseguit 51 victories. El barceloní, als seus 64 anys, mira enrere i no pot més que reconèixer que se sent un privilegiat. “He pogut viure del que m'agrada. Pas a pas he aconseguit el meu somni. Em sento molt orgullós de la meva trajectòria com a pilot”, recorda.