Ni Rubiales, ni Vilda: va ser l'entrenador del Girona Paco Bru el primer que va apostar pel futbol femení el 1914

El primer equip de futbol femení d'Espanya, les hereves del qual acaben de guanyar la Copa del Món amb Jorge Vilda d'entrenador,  va estar dirigit per Paco Bru,  el primer a descobrir la sideral projecció d'aquest esport entre les dones i un personatge mític que avui es sorprendria en contemplar el trist protagonisme de Luis Rubiales,  actual president de la Federació Espanyola de Futbol, que el mateix dia que es cobreix de glòria per l'èxit mundial de les nostres dones futbolistes cau per un abismal precipici per la grolleria del seu petó no consentit a Jenni Hermoso. I pels masclistes i les macarres reaccions posteriors que han provocat el majúscul escàndol d'aquests dies. 

"Cadis, 22 de novembre de 1931. El transatlàntic 'Buenos Aires' atraca al port procedent de Nova York.  A bord viatgen una quinzena de joves d'aspecte cansat vestits amb gavardines i barrets de feltre.  Encara que ho sembli no són esbirros d'Al Capone sinó futbolistes d'un equip que ja no existeix", és el començament d'un dels episodis del podcast 'Brazalete Negro'.

"El Racing de Madrid va ajudar a sembrar la passió pel futbol a la capital d'Espanya, va mantenir una agra rivalitat amb el Reial Madrid, va construir el camp de Vallecas i, amenaçat de fallida, ho va apostar tot a una gira per les Amèriques: seria la més accidentada del futbol mundial”, prossegueix. El líder d'aquell equip pioner era Paco Bru, l'home que ho va ser tot al futbol de principis del segle XX. També va dirigir al primer equip de futbol femení d' Espanya.

Les Spanish Girl's Club

Cops d'estat al Perú, revolucions a Cuba, aldarulls als estadis de Mèxic i tirotejos amb gàngsters als Estats Units se succeeixen amb vertigen en un capítol gravat per 'Brazalete Negro' per descriure 'La gira suïcida del Racing', que revela la absurda vida de Bru, futbolista, periodista, entrenador, àrbitre, directiu i el primer 'míster' ja el 1914 d'un equip de futbol femení,  les Spanish Girl's Club, un onze contractat per la Federació Femenina contra la Tuberculosi de Barcelona.  Unes "marimachos", segons les cròniques dels periodistes esportius de l'època.

Bru només va tenir 45 dies, segons les notícies de l'època, per preparar aquestes noies  per al primer matx, que es va disputar al camp del RCD Espanyol.

Bru va exigir a les noies que juguessin en pantalons curts —res de robetes remilgades—, i que es dutxessin juntes.  Un equip que no es dutxa després del partit no era un equip per a aquest enamorat d'un esport que els anglesos  havien exportat a Espanya. 

Els dies previs al partit femení es va pensar que amb prou feines aniria gent. Però hi va haver una bona entrada. Els beneficis anaven destinats a la Federació Femenina, en la seva lluita contra la tuberculosi,  i allò va atreure moltes dones en un endimoniat debat sobre si el futbol era o no cosa de noies.

Tot i que nascut a Madrid el 1885,  Bru va ser una de les figures més importants del futbol a Catalunya d'abans de la guerra civil espanyola.

El 1902 amb 16 anys,  es va iniciar a l'Internacional, equip barceloní on també jugava el seu germà Federico. Amb aquest club va guanyar la Copa Torino el 1904. Posteriorment va defensar la samarreta dels dos grans de la ciutat comtal, el Barcelona i l'Espanyol.

Amb el Barça va disputar 201 partits i guapo 13 gols. Va guanyar 3 campionats de Catalunya i la primera Copa del Rei del club blaugrana el 1910.  Amb l'Espanyol va aconseguir dos campionats de Catalunya.  En una tercera etapa al Barcelona aconsegueixo un nou campionat de Catalunya. També va formar part de la Selecció catalana entre el 1904 i el 1915.

Després de la seva retirada el 1916, Bru es va reinventar com a  àrbitre.

El 1920 va ser el primer seleccionador nacional d'Espanya,  va participar als Jocs Olímpics de 1920 a Anvers, on va aconseguir la medalla de plata.  Posteriorment va entrenar diversos equips espanyols com Espanyol, Madrid, Girona FC -durant la Guerra Civil- o Granada. 

A més va rebre l'encàrrec de l'administració cubana per establir les bases del futbol a Cuba i que aconseguís l'adhesió de la federació a la FIFA . Allí  també va entrenar al Club Joventut Asturiana. En fi, Bru va dirigir fins aa la Selecció del Perú durant la Copa Mundial de futbol de 1930.

Va morir a Màlaga el 1962, als 77 anys,  orgullós sempre d'haver apostat pel futbol femení malgrat la incomprensió i el menyspreu dels homes. La Primera Guerra Mundial va truncar la prometedora trajectòria d'aquelles dones avançades alhora que, com les d'avui, van lluitar contra els prejudicis i el masclisme sense donar-se mai per vençudes.