La persistència del Jonquerenc per mantenir-se a la segona divisió

El primer equip femení del Club Patí Jonquerenc es troba immers en la lluita per mantenir-se a Nacional Catalana, la segona categoria de l’hoquei patins. Després de perdre (3-1) el primer partit de la fase de permanència (play-out) contra el Mollet, aquest cap de setmana tindrà una revàlida contra el mateix rival: avui divendres 12 de maig (21 h), a casa, necessita guanyar per igualar l’eliminatòria i forçar el tercer i decisiu partit, que es jugaria diumenge dia 14 (12.45 h), de nou terres vallesanes. En cas de sortir victoriós, el conjunt que entrena Marcel Carreras se salvarà i si perd tindrà una nova repesca per evitar el descens a Primera Catalana. El Jonquerenc, a més, ha d’estar pendent de com queda la Nacional Catalana 2023/24 a l’espera de la resolució dels ascensos de categories i dels descensos no compensats procedents d’OK Lliga, en què hi ha hagut tres conjunts catalans implicats (Cerdanyola, Bigues i Riells i Alpicat).

Una de les jugadores de la plantilla que als patins duu unes quantes promocions i partits crucials és Gemma Arché Suñer: «Afrontem aquesta eliminatòria amb esperança. El primer partit el vam perdre, però vam començar dominant i desaprofitant ocasions. El partit d’aquest divendres serà diferent, jugarem davant la nostra gent. A casa ens ve molta afició i en tots els partits importants sempre responen». La jonquerenca té 37 anys i des dels 10 que està jugant al club: «Hi ha hagut anys de tot, hem passat per totes les categories». Just abans de la covid les alberenques van estar pugnant per un altre repte, ascendir a l’OK Lliga: «Per mi, pujar-hi seria el súmmum, però també s’hauria de veure si ho podríem afrontar en l’àmbit econòmic i logístic, ja que som un club petit».

Fidel als colors verd-i-blanc

Arché fa 27 temporades ininterrompudes que és al Jonquerenc. Anys enrere va tenir propostes «per fitxar pel Girona, pel SHUM... però mai he volgut marxar d’aquí, és el meu club i el meu estil de vida, hi tinc els amics i la família». I és que la jonquerenca va començar a jugar influenciada pels seus cosins i perquè «sempre estava al pavelló». La seva germana Eulàlia havia estat portera de l’equip i ara coordina l’escoleta del club, on juga la neboda.

Abans de començar a agafar l’estic, va fer patinatge dels 3 als 10 anys, a la Jonquera, «però no m’agradava», confessa. En el seu primer any al club, en categoria alevina, recorda que «jugava amb nens, no hi havia gaires nenes i els rivals se sorprenien».

Arché és periodista i entrena dos cops a la setmana amb les sèniors. Explica que el seu rol està canviant: «Intento fer més pinya al vestidor, he reinventat la meva manera de jugar, havia jugat a davant i a poc a poc m’han recol·locat al darrere». No obstant això, es considera una jugadora «lluitadora, no m’aturo ni que anem perdent 5-0». A més d’Arché, l’altra veterana de l’equip és Sílvia Baserba. El bloc de l’equip està format per jugadores de la Jonquera, de Girona i de Figueres d’entre 20 i 25 anys. La jonquerenca destaca la figura clau del seu entrenador actual, Marcel Carreras: «Sempre ha estat al meu costat, com a entrenador o donant-me suport en els bons i els mals moments».

Jugar fins que pugi la fornada

Fins quan es veu jugant, la també capitana del Jonquerenc? «El meu objectiu és esperar la fornada de jugadores que entren a partir de la temporada que ve». I és que les jugadores de l’infantil de segon any passaran a ser juvenils el curs vinent i ja podran entrar en dinàmica del primer equip, com és el cas de Laia Ricart, portera juvenil, formada al club i que ja s’ha estrenat amb les sèniors. «És un equip que puja fort, són lluitadores i han mamat hoquei des de petites», destaca.