Les jugadores continuen consolidant la seva posició amb èxits cap a una igualtat real en el planeta futbol. L’últim èxit del futbol liderat per dones és la consagració del Barça com a campió de la Champions fa unes setmanes, amb una exhibició de les jugadores blaugranes a la final contra un Chelsea que només podia contemplar la tempesta rival. Un triomf que ha servit per fer una mirada retrospectiva al futbol femení i la seva evolució, efervescent, els últims anys. Amb aquest exercici de memòria, inevitablement, hi ha una aturada obligada a l’Alt Empordà. El Llers va obrir els braços al futbol l’any 1985 gràcies a les dones i, cinc anys més tard, l’any 1990, el club va impulsar la primera escola de futbol formatiu per a noies de l’estat espanyol. I és que les bruixes de Llers es van convertir en pioneres sobre la gespa gràcies al seu treball, constància i tenacitat, en una època on el context jugava més en contra que a favor.
Poc després d’aixecar el trofeu a Göteborg, TV3 va voler felicitar les jugadores blaugranes publicant el seu primer arxiu sobre futbol femení a la televisió nacional catalana. Per a sorpresa de molts, aquest document data del 1991, una peça d’informatius sobre la creació del futbol formatiu a Llers i la trajectòria de l’equip que entrenava Joan Sunyer, l’únic equip gironí que participava en la lliga femenina de futbol llavors. Una petita selecció de jugadores gironines de l’Alt Empordà, però també del Gironès, el Pla de l’Estany, entre altres, que nodrien la plantilla en un futbol emergent a la dècada dels noranta, i poca tradició al sud d’Europa respecte als països escandinaus.
Amb la memòria borrosa després de més de trenta anys, la periodista Sònia Pau fou una de les primeres jugadores del Llers, un equip ajudat per les bruixes del poble, segons els aficionats de la dècada dels vuitanta. «Va ser un xoc emocional veure les imatges d’arxiu. Abans d’arribar aquí, hi ha hagut moltes més noies i dones que van apostar pel futbol. I, de cop, sortim a la primera notícia sobre futbol femení de l’arxiu de TV3», recorda Pau sobre com va recuperar el record. De fet, el Llers servia al Barça per a veure les millors jugadores de la demarcació de Girona per a un futur, convertint-se en una petita escola de les blaugranes en la distància, la mateixa que han recorregut les dones amb el pas dels anys per fer-se un lloc sobre la gespa. «Nosaltres vam sentir de tot. La situació de les dones ha canviat molt, però enviar-nos a rentar els plats ho sentíem, per exemple. Nosaltres ens ho passàvem molt bé, però l’important del Llers va ser que hi va creure en aquella època tan complicada. Crec que ha evolucionat molt el paper de la dona en la societat i ha anat en paral·lel», valora Pau, tot afegint que «la societat i el llenguatge evolucionen. També el paper de la dona en els esports, fins i tot en el futbol. Perquè el futbol és futbol».
Un dels impulsors del club de les pioneres de Llers és Joan Sunyer, que recorda amb nostàlgia aquells anys competint per tot Catalunya i Espanya. «Ens apassionava el que fèiem. Érem un club petit, i ens vam moure per tot el país per jugar a Divisió d’Honor, la màxima categoria. La implicació de la gent va ser la clau per poder tirar endavant en una època que era complica», recorda Joan Sunyer, primer tècnic de la història del Llers i un dels impulsors en el seu moment per situar l’equip en la màxima categoria estatal.
Una mirada enrere
Trenta anys després de començar, les noies ja no juguen a futbol a Llers. L’any 2019, el club no va poder formar cap equip de base amb jugadores, tancant una continuïtat de gairebé tres dècades. Unes jugadores que van marcar l’inici del que s’està vivint en els nostres dies. Perquè darrere la Champions del Barça, hi ha les bruixes de Llers, i tantes altres pioneres, jugadores i lluitadores, en la memòria del futbol.
