23 de abril de 2021
23.04.2021
L'Empordà

L'únic camí és la remuntada

L'Spar Girona necessita guanyar d'una renda de deu punts o més a la Fonteta de València per capgirar el resultat advers de l'anada i poder jugar així la sisena final de Lliga Femenina consecutiva

24.04.2021 | 06:30
Chelsea Gray prova de penetrar a cistella defensada per Cristina Ouviña en el partit de dimecres a Fontajau.

No només van ser uns «minuts tontos», com els definia Alfred Julbe. La bona feina durant els dos primers quarts, dimecres passat, se'n va anar en orris per no saber sobreposar-se a les decisions arbitrals i a la inexpugnable defensa d'un València que va marxar de Fontajau amb una renda interessant però no pas definitiva. El 64-73 va ser un mal menor per a l'Spar Girona, que si vol jugar la seva sisena final consecutiva de Lliga Femenina haurà de fregar la perfecció aquest vespre a la Fonteta. Necessita guanyar de deu punts o més. I perquè això sigui possible, l'únic camí és el de la remuntada.

A fora i contra un rival que viu un moment excel·lent, a l'Uni només li val recuperar la seva millor versió. La que el va dur a conquerir la seva primera Copa de la Reina un mes i mig enrere, contra el mateix rival i després d'haver deixat pel camí el totpoderós Perfumerías Avenida. El mateix equip que té la seva semifinal encarada, després de guanyar el Gernika de 22 punts de diferència. Si les gironines s'hi volen enfrontar, la consigna és clara. Cap desconnexió està permesa. «Hem demostrat que podem oferir moments de joc molt bons però és imprescindible mantenir-los al llarg dels 40 minuts. Sabem que elles tindran bons moments. Quan això passi no ens podem enfonsar, sinó resistir per no marxar del partit abans d'hora». Així ho valora Laia Palau, que d'això en sap un niu.

Ella és la primera en admetre que «la remuntada és complicada, sobretot si l'has d'intentar a camp contrari i amb públic a les graderies». A tot això se li ha de sumar el «bon estat de forma» del València, flamant campió de l'Eurocup i botxí no només en l'anada d'aquesta semifinal, sinó també en els dos partits de la lliga regular. «Tot és possible. Elles ens han guanyat, demostrant la seva superioritat. No es relaxaran, però la nostra idea és mantenir-nos amb vida fins a l'últim quart, amb opcions de remuntar».

Al damunt la taula, l'evident possibilitat que el d'avui pot ser el punt i final de la temporada. Amb regust amarg i sense cap opció de lluitar pel títol en el darrer esglaó. «És una mena de pistola que tens al cap. L'última oportunitat que tenim de poder jugar amb aquestes companyes. Hem de sortir a gaudir d'aquest equip i sobretot de competir. Els equips han demostrat que són forts, com Salamanca i València. Podem guanyar o no, però almenys ho hem d'intentar. Hem demostrat que si fem el nostre millor bàsquet podem guanyar a tothom i aquest ha de ser l'objectiu».

El mirall, el 72-62 aconseguit a la present edició de la Copa de la Reina. Deu punts de renda que li van servir a l'Spar Girona per guanyar el títol davant el mateix València. Difícil? Segur. Impossible? No pas. «Són escenaris diferents. Una final per a elles i per a nosaltres, però el context no és el mateix. El hàndicap són els punts de diferència, que en són bastant. Però no en són pas 25. Hem de fer-ho igual que la primera part de l'altre dia i quan arribi el nostre moment, trencar la igualtat per fer augmentar les diferències». Com en l'anada, María Araújo serà baixa per una greu lesió que l'ha obligat a ser intervinguda.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook