Ara que el públic pot tornar a Fontajau, el Bàsquet Girona confirma un partit darrere l'altre la seva millor versió. Ha posat la directa cap a la permanència i qui sap si també cap al play-off d'ascens si confirma el primer lloc en aquesta fase i el repesquen, l'equip de Carles Marco, que amb el d'ahir ja encadena sis triomf seguits a casa (entre la lliga regular i aquest segon tram). L'afició s'ho passa bé, agraeix l'esforç titànic de tots els jugadors, veu taps, esmaixades, contraatacs, i per poc que corri el boca-orella, la limitació d'un miler d'espectadors que ara marca el Procicat pot acabar sent un problema. Perquè realment fan afició. De raons per passar per Fontajau n'hi ha moltes. I una de molt bona, per exemple, podria ser per veure Pep Busquets. No li queden gaires partits, a la LEB Or, al jugador cedit pel Joventut, que ahir va tornar a demostrar que la segona divisió li queda petita. Ell va anotar seguits els set últims punts de l'equip a la primera part (va acabar el partit amb 20), trobant l'escletxa que acabaria conduint a la victòria. Per què no ho va tenir gens fàcil ahir l'equip de Carles Marco contra l'Ourense, molt físic, que es va apagar quan els seus grans percentatges d'encert al primer quart es van diluir, en part també pel bon treball defensiu local.

El partit va estar igualat fins poc abans del descans, quan Busquets, com deiem, va trobar una via per posar els seus set amunt (45-38), tot i que finalment només van ser cinc camí dels vestidors (47-42). Era el primer cop que el Girona respirava una mica al marcador, davant d'un Ourense extremadament encertat (a mitjans del primer quart duien un 8/10 en tirs de camp). Amb una petita via oberta, el Girona va sortir a per totes al tercer quart. I a l'espectacle de Busquets s'hi van afegir Rozitis i, més tard, també Faye, ahir autor de 18 punts. De cop els de Carles Marco es van veure dominant de 14 (60-46) i pràcticament li tenien el peu al coll al rival. L'Ourense, però, no és el Tizona. I uns minuts de desencert ofensiu (0/8 triples del Girona en aquest parcial), van permetre als gallecs posar-se a només sis (62-56) a menys de dos minuts. Marco va demanar temps. I un bàsquet de Schaftenaar a cistella passada va permetre començar el darrer parcial havent salvat els mobles davant del moment més crític (64-56). Com va dir el tècnic als vestidors, quan els tirs no van entrar, la papereta es va resoldre defensant. I amb l'aportació del joc interior, o de secundaris com Logan. El nord-americà, per exemple, va forçar una falta sobre la botzina que li va valer tres tirs per reforçar l'empenta dels gironins amb un còmode avantatge (74-61). Poc abans Schaftenaar havia trencat el desencert de tres amb el 71-58.

El Girona va arribar a dominar de 16 (78-62) i en aquest tram final va agafar molts galons Biram Faye, després d'uns partits passant més aviat desapercebut. 18 punts i 8 rebots, va aportar, potenciant l'amenaça interior d'un Rozitis que sense ser el del dia del Tizona, va seguir entonat. La gent va sortir contenta. Marco també. I la salvació és més a prop. Diumenge, un nou capítol a Melilla. Amb ambició i sense urgències.