El Barça va complir amb el guió i es va alçar amb el seu vint-i-cinquè títol de campió de Copa, el vuitè de manera consecutiva, després d'imposar-se ahir 27-35 a l'Ademar de Lleó en una final que va suposar el comiat de Raúl Entrerríos del torneig.
Una final, en què més enllà del protagonisme indiscutible del capità blaugrana, que va ser designat millor jugador del partit, el conjunt lleonès mai va ser capaç de plantar cara al gegant blaugrana. La varietat d'arguments que fa servir el conjunt blaugrana converteix en una quimera per a la resta de rivals la possibilitat de derrotar-los. Si, com va passar ahir, no tenen el dia jugadors com el francès Dika Mem, el pivot Ludovic Fabregas canalitza el joc ofensiu, o els porters Kevin Moller i Gonzalo Pérez de Vargas per solucionar qualsevol problema. I això que el Barcelona va tornar a mostrar en l'inici de la final els mateixos problemes d'eficàcia. Sigui pel cansament acumulato per qualsevol altra raó, la veritat és que els jugadors barcelonistes es van mostrar erràtics en el llançament durant tot el partit.
Així en un tres i no res es va passar del 4-5 que figurava tot just superats els deu minuts de joc al 7-11. Si Mem no va tenir el seu dia, qui no va fallar va ser Entrerríos. Una fuita a la qual va contribuir notablement el pivot Ludovic Fabregas, que no va desaprofitar cada pilota. Circumstància que va permetre al Barcelona ?una màxima renda de set gols (9-16), que els de Xavi Pascual van saber conservar fins a la conclusió de la primera meitat (13-20).
Marxa extra que va permetre als blaugrana ampliar encara més el seu avantatge (21-31) a falta de deu minuts per a la conclusiói així sentenciar el partit i guanyar la 25a Copa del Rei per seguir fent història en l'handbol espanyol.
